El procés ha entrat en una zona de turbulències. No se sap molt bé qui mana. El president Mas para la consulta signada amb gran espectacularitat perquè no s’ajusta a la llei. Però té un pla B que consisteix en proclamar una altra consulta el mateix dia 9 de novembre, amb la mateixa pregunta, sense cens, amb milers de voluntaris i amb urnes distribuïdes a dependències de la Generalitat que no han estat designades oficialment.
No hi ha decret ni regles. El principal soci del procés, Esquerra Republicana, no accepta l’alternativa anunciada per Artur Mas. Es refreden les relacions. El mateix passa amb Joan Herrera, que pràcticament s’ha despenjat del procés tal com està sent portat pel govern.
La CUP de David Fernández es posa al costat de la consulta tal com està dissenyada. És l’única força que a hores d’ara està amb Mas. Arriba la gran manifestació del diumenge, un èxit de públic i organització, i Carme Forcadell i Muriel Casals surten a l’estrada demanant eleccions plebiscitàries en un període de tres mesos.
L’ANC i Òmnium Cultural dominen el paisatge i són els que amb més èxit omplen els carrers, distribueixen samarretes i aconsegueixen l’entusiasme de milers de catalans. El diumenge van fer un pols al govern Mas. Ha de convocar eleccions plebiscitàries en qualsevol cas i en tres mesos.
La reacció de l’inefable conseller Homs, en nom del govern, ha estat de matrícula. S’ha inventat un nou concepte que ha resumit com la “unitat tècnica” de les forces pro consulta. Ho va presentar com un acord amb la CUP de David Fernández però del que n’estaven absents Oriol Junqueras i Joan Herrera, que estaven reunits a mitja tarda per contestar el que cada dia s’assembla més a un desastre.
Article original: Foixblog.com
