L’assetjament laboral als centres educatius ha arribat a nivells alarmants, però el Departament d’Educació i la inspecció educativa continuen fent ulls clucs davant aquesta realitat insostenible. Recordem que segons l’informe recent presentat per la CGT Ensenyament uns mesos enrere, el 72,4% de les denúncies per assetjament laboral no s’admeten a tràmit, la qual cosa envia un missatge clar: el sistema no protegeix els treballadors de l’educació.
Però més enllà d’aquestes dades alarmants, també s’ha de dir que la situació és especialment greu ja que no només hem de suportar pressions internes sinó que, cada cop més, els atacs violents per part d’alumnes i famílies s’estan convertint en situacions normalitzades. I això, és inacceptable. Els casos recents de professors increpats verbalment i fins i tot agredits físicament per estudiants o pares són una mostra del deteriorament del respecte que tenen cap al personal educatiu. I el pitjor de tot, és que davant aquestes situacions, l’Administració respon amb silenci i protocols ineficaços que no ofereixen cap protecció real cap al treballador.
Davant aquesta realitat, la passivitat i la deixadesa del Departament d’Educació és intolerable. Els docents denuncien situacions de mobbing, expedients disciplinaris arbitraris i una falta absoluta de suport institucional quan es troben en situacions de violència. En comptes d’afrontar el problema, l’Administració prefereix maquillar les estadístiques i deixar desemparats i indefensos els seus professionals.
A més, els decrets de plantilles, d’autonomia de centres i de direccions han contribuït a aquesta situació, eliminant la democràcia real dins dels centres educatius i permetent i atorgant un poder desmesurat en la gestió del personal. Això ha generat un clima de por i submissió als claustres on els treballadors no poden denunciar irregularitats sense patir represàlies.
És urgent que es prenguin mesures concretes per garantir la seguretat i la dignitat del personal educatiu. L’educació no pot funcionar quan els seus professionals viuen amb por. No pot ser que davant situacions de violència viscudes als centres educatius, l’única opció que tingui el docent sigui buscar-se la vida de manera individual. Exigim respostes, exigim responsabilitats i, sobretot, exigim mesures eficaces de protecció per aquells i aquelles que fan possible el sistema educatiu, el col·lectiu de treballadors/es.
Des de la CGT Ensenyament, arran de l’informe esmentat, proposem solucions clares: protocols d’actuació reals i efectius, una comissió independent per revisar els casos d’assetjament, suport psicològic i legal als i les treballadores afectades i sancions clares i contundents per als responsables de l’assetjament i la violència. Aquestes mesures no són opcions, sinó que són mesures urgents i necessàries per garantir un sistema educatiu segur i respectuós per a tothom. Si no hi ha canvis immediats, els docents haurem de fer sentir la nostra veu per defensar fermament els nostres drets.
Emili Llorente i Agustí Liñan
Docents i membres de la CGT Ensenyament Ponent-Pirineus
