Fa un temps, dos plats de la carta del restaurant Nova Font Blanca de Balaguer van saltar a primera pàgina de les notícies. El restaurant, que ja tenia conegut pels voltants, i que va ampliar després de la bona participació al programa Joc de cartes de TV3. Amb els noms dels plats ha tingut la millor publicitat (gratuïta) i la seva fama s’ha enlairat per tot Catalunya i per l’espai il·limitat de les xarxes socials. Tot i que al cap de pocs dies va rebre amenaces, en general la propaganda els ha estat beneficiosa pel negoci donat que, segurament molta gent va acudir, i acudirà, al restaurant a demanar els plats per convicció i per donar suport al restaurant.
Un dels dos plats que van fer saltar el restaurant a la fama era, llavors, les “mans de jutges i fiscals del Constitucional a baixa temperatura”. Actualment, el plat apareix com a “Mans dels ‘PORCS’ que ens van fotre amb l’article 155 fets a baixa temperatura i acabats a la brasa de carbó”. El nom del plat el trobo encertat, valent i original. Mai havia vist un plat ofert amb tanta rotunditat. El més semblant que recordo són els “ous del Siurana” del restaurant Don Rodolfo de Lleida, en referència a una escultura propera i que el propietari els va assimilar als collons, perdó, als testicles d’un exalcalde. Una minúcia comparat amb les mans de porcs de la Nova Font Blanca, que supura un sarcasme mordaç i una exquisida irreverència.
L’altre plat que va causar polèmica-publicitat gratuïta al restaurant de Balaguer és “Lo Guardia Civil Andalús a la brasa de carbó amb oli verge, pa torrat d’Àger, raïm i figues d’Alguaire”. Aquest no té la mala baba (encara que no porti cargols) de l’altre plat dels porcs. És un plat que, per exemple a Alcarràs i pobles dels voltants és molt popular i que a altres llocs de Catalunya també es repeteix: un civil, o un guàrdia civil, és una aringada gran rostida, amb enciam o tomata, i en altres senzillament una aringada a la brasa. En altres indrets, segons recull Josep Garcia i Fortuny al seu llibre “Cuina i Cuiners a la Corona d`Aragó i Catalunya” es diu Donya blanca amb casaca, encara que en aquest cas són aringades rebossades com a bunyols. Altres renoms semblants que recull Garcia i Fortuny son:
– emperadriu: una anxova o anguila
– ànec mut: el bacallà
– mig peu de senyor: mig peu de porc cuit, rostit o al forn
– saltabarrancs o peus de senyoreta: mans de porc fregides o guisades
– un alcalde: pebrot cuit com a guarnició
– una bicicleta: ous ferrats
– ous amb sardana: tres ous ferrats
– esternut, sastre coix o criatura: un sol ou fregit
– una criatura amb bolquers: ou fregit cobert de patates fregides
– mig xerraire amb llàgrimes de manobre: mitja llengua de corder estofada amb fesols
– quaranta mil verges o llàgrimes de sabater: fesols
– una noia del país: botifarra blanca o negra
– metralla: cigrons en qualsevol tipus de cocció
– cap i punta d’esquena de gos: tripes o cap i pota guisats
– un tall que no trepitgi: pota de vedella sense unglot
– arròs orellut: amb all i oli i conill
Amb tot, les “Mans dels ‘PORCS’ que ens van fotre amb l’article 155 fets a baixa temperatura i acabats a la brasa de carbó” és un descripció tan sublim, que amalgama perfectament cuina i representació d’un sentiment popular, que té sobrada entitat per a entrar per la porta gran en la història de la cuina catalana.
