Ferdinand de Lesseps va ser un dels francesos més rellevants del segle XIX. Diplomàtic i empresari, va dissenyar el canal de Suez, que es va inaugurar en 1869, i el de Panamà, que havia d'haver-se obert en 1889, però que per raons polítiques i econòmiques no va connectar l'Atlàntic amb el Pacífic fins a 1914 sota la propietat i el control dels Estats Units. Lesseps va estar de cònsol a Barcelona de 1842 a 1846 i va viure un temps al carrer Sant Miquel de la Barceloneta.

La visió d'aquest home excepcional es va posar als serveis de França, però va ser a l'imperi britànic al qual va servir amb més eficàcia, facilitant el comerç cap a i des de l'Índia en l'era més apoteòsica de l'Anglaterra victoriana. El canal de Suez va ser la gran drecera marítima entre Londres i les possessions indostàniques travessant també Gibraltar. Tant Suez com Panamà han estat punts clau per al comerç, les guerres i les pugnes nacionalistes entre les potències occidentals i Orient.

La crisi dels camioners de Gran Bretanya no és un fenomen aïllat a conseqüència de l'error del Brexit. És una mica més que una falta de previsió de les conseqüències de l'aïllament impulsat pels nacionalistes de la dreta anglesa més supremacista, amb Boris Johnson al capdavant.

El problema és la falta de sincronització entre la fabricació de productes a milers de quilòmetres de distància i el seu trasllat als punts de consum. Europa va decidir deslocalitzar bona part de la seva indústria a la Xina i altres països que ho feien a preus llavors irrisibles. No es va tenir en compte ni els costos del transport ni l'enfortiment d'una potència que avui amenaça l'hegemonia econòmica dels Estats Units i de la UE.

L'efecte papallona va començar el 23 de març d'enguany quan el canal de Suez va ser bloquejat durant sis dies per l'encallament de l'Ever Given, un vaixell portacontenidors de 20.000 tones. Les distorsions comercials causades per aquells sis dies van ser grans. Els vaixells bloquejats es van amuntegar en els dos extrems del canal, que es va convertir en un coll d'ampolla global.

L'asseguradora Lloyd's va calcular que el valor de les mercaderies retardades cada hora era de 400 milions de dòlars. Es va crear una crisi logística monumental i els països més afectats van ser els europeus. Es va demostrar que les vies marítimes com Suez i Panamà són fonamentals per a la bona marxa de l'economia global.

Els retards d'aquell bloqueig marítim de fa poc més de sis mesos encara no s'han recuperat i les principals indústries afectades són els grans magatzems, les fàbriques d'automòbils, proveïdors d'equips mèdics i quirúrgics, botigues de comestibles, lampisteria, botiga de joguines, calefacció i aire condicionat.

Els vaixells amb grans contenidors van al seu ritme. No poden satisfer la demanda, amb la qual cosa els preus per cada contenidor transportat d'Àsia a Europa s'han duplicat i triplicat. La pandèmia ha contribuït molt al desequilibri, però el transport és una causa de la creixent inflació.

Hi ha una qüestió de fons encara més significativa. Tenir la gran fàbrica d'Europa a milers de quilòmetres perquè la mà d'obra és més barata serà un mal negoci. Primer perquè destrossa la indústria pròpia i segon perquè la dependència de la Xina és cada dia més inevitable. Europa ha de recuperar la seva iniciativa industrial creant riquesa i preservant la seva independència econòmica.

Article al blog de Lluís Foix.