Com qui no vol la cosa, ja hem arribat al mes de juny, la meitat de l’any i, aquest 2025, la meitat del mandat en els ajuntaments de les nostres comarques. Queda lluny el 28 de maig del 2023, data de les últimes eleccions municipals de les quals en van sorgir els actuals equips de govern i les seves respectives oposicions. Aquest moment podria ser un punt d’inflexió per valorar quines promeses s’han complert i quins projectes cal desempolsar ara que encara hi ha temps, res més lluny de la realitat. Sembla que alguns ja han començat a esmolar l’eina pensant en d’aquí dos anys i, d’altres, esperen a la rereguarda per fer-ho un cop passi l’estiu i és que és ben sabut que a l’equador d’un mandat és quan comença la següent campanya.
Tàrrega és una ciutat en la qual les matemàtiques han relegat a l’oposició a Junts, guanyadors dels últims comicis i també dels anteriors. El tripartit format per Esquerra, la CUP i l’edil del PSC és per alguns un bloc estable i sòlid que ha permès transformar la capital de l’Urgell en aquests sis anys, mentre que per altres és una fusió frankensteiniana que només respon a l’objectiu d’evitar que Rosa Maria Perelló sigui alcaldessa. Els juntaires viuen en una campanya constant per recuperar l’alcaldia, només cal donar un cop d’ull als vídeos pseudoirònics que publiquen a xarxes. Per la seva part, els partits que manen prefereixen mantenir un perfil baix i recolzar-se en la seva acció de govern. Pel que sembla, Aliança Catalana espera a l’ombra per poder entrar al tauler de joc i ja han dit que serà durant aquest 2025 que preveuen presentar les seves cartes a les diferents capitals de comarca de cara al 2027. Amb una aritmètica tan ajustada entre Perelló i el tripartit, l’entrada de l’extrema dreta ho dinamitaria tot i faria impossible qualsevol majoria.
I si a Tàrrega el panorama polític ja és prou sucós, Mollerussa els avança per la dreta (a la capital del Pla, sempre per la dreta). Marc Solsona ja ha dit per activa, passiva i perifràstica que no es tornarà a presentar a l’alcaldia. Quan acabi el seu mandat, esdevindrà el primer edil més longeu de la història democràtica de la ciutat amb setze anys al capdavant del govern municipal, dotze amb majoria absoluta i aquests últims amb un trencaclosques d’allò més surrealista. El gran dubte, doncs, serà el nom del successor o successora de Solsona, obrint una nova etapa en la política mollerussenca. Tindrà continuïtat el projecte personalista Mollerussa Primer sense el seu líder? Junts, PSC o ERC mantindran els seus actuals caps de llista o provaran cares noves? Com s’ho faran la CUP i el PP per mantenir la seva presència a la casa gran? Farà el salt al consistori Aliança Catalana per rebentar-ho tot? Preguntes que esperen resposta i que començaran a resoldre’s a partir d’aquesta segona meitat de legislatura.
Finalment, Balaguer sembla que mengi a part de les seves companyes capitals. En els últims comicis el PSC va recuperar la capital de la Noguera i se l’ha anat fent seva a poc a poc, amb el suport intern de Treballem per Balaguer i l’extern de Balaguer Ara Sí. Tot i que cara enfora sembli que estrenyen fort el govern municipal, Junts i Esquerra no acaben d’afinar la punteria en la seva oposició i hauran de fer mans i mànigues si volen girar la truita. Per ara, tenen dos anys per preparar-se i intentar assaltar la Paeria. Mentrestant, Lorena González i els seus tenen la defensa ben preparada.
Un nou cicle electoral ha començat ara que queden només dos anys per les pròximes eleccions municipals. Els tripartits començaran a perdre solidesa i en cada capital es començaran a dissenyar les candidatures de cara al 2027 amb l’objectiu de mantenir el poder municipal aquells que ja el tenen o aconseguir-lo aquells que juguen a l’oposició. L’extrema dreta serà el principal desafiament i aquí sí que no s’acceptaran excuses de cap color per combatre-la a les urnes.
