Els independentistes ja saben, mil amunt, mil avall, quants són. La incògnita serà saber si la resta de la població – La minoria silenciosa que deia Sánchez Camacho – és unionista o no volen participar del debat. Ja sigui perquè els és igual o perquè no poden votar. Clar que queda tota una campanya electoral entremig.
Una de les claus serà la participació. Mariano Rajoy va encetar la setmana passada la campanya del NO demanant una alta participació, sabent que el vot a favor del trencament amb Espanya està mobilitzat, mentre que l’unionista encara està per fer. Seria bo pel debat que els partidaris de la unió amb l’estat espanyol s’unissin i mostressin les seves propostes, cosa que, de moment, encara no hem vist.
La segona clau serà el que en surti de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la regió més poblada de Catalunya, històricament d’esquerres i no independentista. Aquí hi jugarà un paper molt important per la banda del SÍ l’associació Súmate d’Eduardo Reyes i la seva penetració al cinturó. Mentrestant Populars i Ciutadans lluitaran en una guerra on han de defensar el mateix posicionament però jugant-s’hi els vots d’un i altre. I entremig hi haurà Catalunya Sí que es Pot, que intentarà explotar la marca Podemos a les ciutats que envolten Barcelona.
Donem-nos uns dies d’agost per a agafar aire i que comenci la campanya!
