Cada 11 de febrer commemorem el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència, una jornada per reivindicar el paper fonamental de les dones en el progrés científic i tecnològic i per denunciar les desigualtats que encara persisteixen en aquest àmbit. Malgrat els avenços en matèria d’igualtat de gènere, la bretxa entre homes i dones en disciplines com la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques continua sent una realitat palpable.
Encara avui, les dones es troben amb nombrosos obstacles per desenvolupar la seva carrera en la ciència. Els estereotips de gènere, la manca de visibilització de referents femenins i les dificultats per conciliar la vida professional i personal són alguns dels factors que contribueixen a la seva infrarepresentació. Aquesta realitat no només suposa una injustícia social, sinó també una pèrdua de talent i oportunitats per al conjunt de la societat. La diversitat de perspectives és clau per al desenvolupament científic, i no podem permetre que el talent de moltes dones es perdi per falta d’oportunitats o suports adequats.
La història ens ha deixat exemples inspiradors de dones científiques que han marcat la diferència, com Marie Curie, pionera en l’estudi de la radioactivitat, o Rosalind Franklin, clau en la descoberta de l’estructura de l’ADN. També a la nostra demarcació tenim noms referents com Martina Castells Ballespí, una metgessa lleidatana i una de les primeres dones llicenciades en medicina a Espanya. Va obtenir el títol de doctora en medicina el 1882, convertint-se en la primera dona de l’Estat espanyol a doctorar-se en aquesta disciplina; o Montse Gea Sánchez, una infermera, doctora en Infermeria i investigadora lleidatana especialitzada en salut pública i gestió sanitària, professora també a la Universitat de Lleida (UdL); i Luisa Cabeza, enginyera industrial i doctora en enginyeria nascuda a Lleida. És catedràtica de la Universitat de Lleida (UdL) i una investigadora de referència en l’àmbit de l’eficiència energètica i l’emmagatzematge tèrmic d’energia.
Però, més enllà d’aquests noms, hi ha moltes altres dones que han contribuït a l’avenç científic i que, malauradament, han quedat invisibilitzades. És fonamental donar visibilitat a aquestes figures i fomentar vocacions científiques entre les nenes des de les primeres etapes educatives, perquè creixin sense limitar les seves aspiracions per raó de gènere. Les nenes poden ser grans enginyeres, inventores i descobridores, i han de creure en les seves capacitats per fer-ho realitat.
Per avançar cap a una ciència més equitativa i inclusiva, cal un compromís ferm per part de les institucions, del món acadèmic i de la societat en general. És necessari impulsar polítiques d’igualtat, garantir la presència de dones en càrrecs de responsabilitat i promoure models referencials femenins en la divulgació científica. A més, hem de combatre el biaix de gènere en la recerca i assegurar que les dones tinguin les mateixes oportunitats de finançament i reconeixement que els seus companys homes. Perquè les dones també gaudim inventant i descobrint, i la ciència i la ciència no pot perdre el nostre talent.
Aquest 11 de febrer reivindiquem el dret de totes les nenes a somiar amb un futur en la ciència i treballem perquè aquest somni es converteixi en una realitat sense barreres. Només així podrem construir un futur més just, divers i pròsper per a tothom.
