Un adagi català diu que al pot petit hi ha la bona confitura tot i que algú més tard, dirà sarcàsticament, i el verí. També en una bellíssima lletra Joan M. Serrat canta «Son aquellas pequeñas cosas que nos dejó un tiempo de rosas». La petitesa altre cop. Aquí ja amb una dosi de melangia cap al record de temps passats, sovint Petites Coses plenes de significat i estima. Lector, a mi sempre m’han agradat les petites coses, perquè en tant que classe popular són les més nostrades, les que ens acompanyen habitualment. Qui no valora una cerveseta fresca després de córrer o esperant el partit del Barça, la lectura d’un bon llibre o una cançó de Prince a tot drap després de dutxar-se per sortir de festa, la trobada del dissabte amb amics per anar a caminar mentre es xerra, un petó en una nit d’estiu. Ja ho veieu, de petites no en tenen res. Aquests temps pandèmics han fet que les petites coses prenguin llur vàlua i que, privades d’elles, hàgim descobert que ens són vitals. Fa temps vaig escriure uns versets que deien: «Un bri d’herba en primavera/ dolçament pentinat per la brisa/ ens ensenya que la Petitesa/ pot ser gegantina en bellesa» Potser és senzillament això, no cal més. La bona confitura és al pot petit.
