No hi haurà investidura d’Artur Mas, almenys fins dijous, que hi haurà la segona ronda. Les postures estan encallades entre dues postures que no volen donar el seu braç a tòrcer. La CUP vol Mas fora de la primera línia del Govern i Junts pel Sí només contempla el fins avui president en funcions per encapçalar el moviment.
Si Junts pel Sí accepta canviar el líder, deixarà molt tocat Mas i podria defraudar el més de milió i mig de votants, de talant rupturista amb l’estat espanyol però moderat, simpatitzants amb la CUP però allunyats en la forma. Si la CUP accepta a Mas com a president, defraudarà una base que l’ha votat per fer fora la política convergent i que s’ha multiplicat en els darrers anys. Estira i afluixa. Estira i afluixa i a veure qui pot més.
I entremig de tot, una resolució independentista i de ruptura votada i aprovada conjuntament pels dos partits protagonistes, amb majoria al Parlament, que ha posat en alerta tots els instruments de l’estat. El problema d’aquesta escenificació tan rellevant és que, si no es forma govern, quedarà flotant en l’aire fins a unes suposades pròximes eleccions.
No caldrà que intervingui ningú de l’estat. Ja ho fan, citant Aznar, els mateixos catalans.
