La situació actual és tan diversa en circumstàncies socials noves o amb una forma de presentació diferent de la que estàvem habituats que sembla que l’hàbit si es fes preguntes s’ha convertit més necessari que mai. Les persones, de manera més o menys explícita, tenim necessitat de saber, conèixer coses del nostre entorn, saber coses de les persones que volem i sobre nosaltres mateixos. Aquesta necessitat de saber està íntimament lligada a l’habilitat de fer-se preguntes o fer preguntes als altres. Potser podríem trobar l’inici de la filosofia en aquesta necessitat de saber sobre l’entorn o sobre un mateix.
Fer preguntes, qüestionar-se coses té molt a veure amb la capacitat de les persones per a madurar. De fet, en la línia del desenvolupament normatiu, els nens passen per l’etapa que bé es pot cridar del «per què»? Les seves preguntes motivades per la necessitat imperiosa de descobrir el món que els envolta, davant qualsevol fet que susciti l’interès pregunten, no s’abstenen de preguntar amb insistència «Per què?» Els nens busquen una resposta a vegades massa evident per als adults el que posa a prova la seva paciència, la dels adults, no la dels nens. També pot donar-se el cas que la resposta no sigui tan fàcil de trobar o bé no ompli les expectatives del preguntador. Amb l’evolució aquest hàbit s’afebleix i les preguntes es tornen sovint de resposta difícil o bé de resposta poc del gust de l’insistent interrogador.
Els nens amb el pas de temps van reduint l’hàbit de fer preguntes fins a arribar a l’adolescència. Deixar l’etapa de la infantesa per a anar gradualment assumint el rol propi de la joventut fa que, en aquest moment, el jove s’hagi de formular amb habilitat algunes qüestions importants per a poder progressar en el seu desenvolupament personal i social alhora que paral·lelament va trobant el seu lloc en el món. Segurament poden sortir detractors d’aquesta consideració que és personal i pot estar allunyada del que es pugui considerar des de l’ortodòxia de la psicologia del desenvolupament. Deixar una etapa, la infantesa, per a anar assumint una altra, la joventut, fa que en aquest moment les preguntes hagin de formular-se amb habilitat a fi de preservar la finalitat de l’hàbit de preguntar-se: progressar en el desenvolupament personal i social i paral·lelament anar trobant el lloc en el món.
Preguntar-nos hauria de ser un hàbit a conrear durant tota l’existència, amb el benentès que no totes les preguntes tenen la mateixa categoria: les hi ha que tenen una resposta que és gairebé impossible de trobar, podrien dir-se les preguntes del milió. També hi ha preguntes retòriques que en principi expressen incredulitat o voluntat d’emfatitzar sobre la qüestió. Les preguntes a les quals ens referim són aquelles que ajuden a trobar respostes que orientin la conducta cap a un objectiu prèviament determinat i ajudin a la persona a la millora personal i com a ciutadà.
Així doncs, s’ha de conrear l’hàbit de preguntar i sobretot de preguntar-se, encara que alguna vegada la resposta pugui conduir a situacions no esperades que s’haurien de poder o saber manejar.
