El Pla Integral de Suport al Circ, confeccionat en el seu dia per la Conselleria de Cultura, ha institucionalitzat les activitats circenses a Catalunya. Finalment, la capacitat que té el circ de sorprendre, d’estimular la imaginació i, sobretot, de fer riure, serà atesa amb tot el respecte, interès i afany de promoció com qualsevol altra art escènica. Aquesta mesura d’institucionalitzar tot el que representa d’alegria, imaginació i bon humor a la societat, s’ha de fer extensible també al món de l’empresa, de manera urgent i imprescindible.

Per què?

Gairebé el 30% de les persones que treballen a Espanya pateixen amb freqüència situacions d’estrès i ansietat laboral que provoquen, segons dades del Ministeri de Treball i Assumptes Socials, una disminució de la productivitat. L’Organització Mundial del Treball (OIT), també diu que el 75% dels empleats europeus pateixen estrès per culpa de la feina i això comporta que un 30% de les baixes laborals sigui imputada a l’estrès. De fet, el management més recent i actual s’ha pres seriosament la possibilitat d’introduir formalment i de manera institucionalitzada l’humor a la feina. La seva finalitat és la introducció d’elements de diversió, tradicionalment considerats com a propis de l’àmbit de l’oci, amb la intenció de crear un entorn laboral més distès i saludable.

De fet, la visió que va sorgir de l’ètica protestant de considerar el món laboral com a lloc de ‘negoci’ o sigui, negació de l’oci, ja està superada. Actualment hi ha un canvi en la concepció del treball. Les fronteres ‘feina / vida personal’ ja no són tan rígides. Fenòmens com el treball flexible o les diferents polítiques de conciliació les han difuminat. La gent demana entorns laborals sans, atractius i divertits.

Algunes dades científiques posen de manifest les virtuts terapèutiques de l’humor:

• Cinc minuts de rialles corresponen a quaranta-cinc minuts d’exercici físic.
• Una rialla explosiva mobilitza quatre-cents músculs de tot el cos, activa el sistema immunològic i oxigena els teixits.
• A més, riure allibera endorfines, facilita la digestió, millora la hipertensió, tonifica els músculs i evita l’insomni.

El seu resultat, segons la Fundació per a la Motivació dels Recursos Humans, és una millor motivació i productivitat; disminució de l’estrès i l’absentisme; major capacitat d’atracció i retenció de treballadors; major fidelització dels clients; reforça la integració dels treballadors; crea un clima molt propici a la resolució de conflictes; reforça el sentiment de pertinença i d’equip i estimula la creativitat.

Si he començat citant la Conselleria de Cultura, acabaré amb una proposta a la Conselleria que correspongui de tractar la felicitat a l’empresa o en qualsevol àmbit de la vida.

Proposo que un equip d’experts es dediqui a trobar els índexs que mesurin el nivell de felicitat dels catalans i s’endinsin també al món laboral per verificar el nivell d’humor, d’imaginació i de fantasia dins l’empresa com la millor mesura per registrar el benestar i, en definitiva, la felicitat.

Com fer-ho?

Ho deixarem per als innombrables assessors i experts de què disposa la Generalitat. No els voldria prendre la felicitat que representa indagar sobre el què, el com i el perquè els humans som feliços.

Text de Pere Reixach (Àmbit Maria Corral)