Part de l'educació tradicional consistia a inculcar a les joves generacions un sentit del decòrum i del pudor. Es partia de la idea que alguns fets o aspectes de la nostra vida formen part de l'esfera privada i s'ensenyava als joves a manejar aquesta esfera i a decidir com, quan i a qui revelar segons quina informació sobre un mateix, de la família o dels amics pròxims.

En aquest ordenament social hi havia una clara distinció entre l'interior i l'exterior, la qual cosa pertanyia a l'esfera pública i el que havia de reservar-se per a la familiar o fins i tot a la més estricta esfera personal. En aquest context es desenvolupava un sentit de la intimitat i del propi a fer en cada situació.

Els psicòlegs i educadors assenyalen que la privacitat, el control de què s'oculta i el què es revela d'un mateix, és part fonamental del procés de creixement personal i de la formació d'una identitat pròpia. Sense privacitat i sense intimitat, la mateixa identitat quedaria immersa en una mar invertebrada i a la mercè de les ones i les forces externes.

No obstant això, les tecnologies de la informació i la intel·ligència artificial estan produint la desaparició d'aquesta esfera íntima o privada. Cada vegada se sap més de cadascun de nosaltres i costa més tractar de posar voltes i portes al camp. L'experiment «pandèmia» en el qual estem immersos, no ha fet més que accelerar aquest procés i comprimir en un any o dos el que prendria cinc o deu.

Em permeto il·lustrar això amb alguns exemples. Si a causa de la pandèmia has decidit comprar en línia o no utilitzar diners físics, totes les teves transaccions estan sent registrades en temps real i emmagatzemades en bases de dades. Quins productes compres, quina quantitat, on i a quina hora. Es va fent un perfil detallat dels teus gustos i apetències.

El mateix passa amb la missatgeria i totes les aplicacions que tenim en els mòbils. Per al seu correcte funcionament aquestes aplicacions han de tenir accés als teus contactes, a les teves fotos, al registre de crides, accés al micròfon, a la càmera... No és impensable que puguin sense un advertir-lo no tan sols copiar fotos o dades sinó també gravar converses d'àudio i vídeo.

Un pas més enllà es dóna amb els anomenats assistents personals intel·ligents com l'Alexa (Amazon) que ajuden a l'usuari en una sèrie de funcions, de la vida quotidiana, reconeixen la seva veu i són capaces de mantenir una conversa intel·ligent. Perquè el sistema millori contínuament totes les dades són enviats, en temps real, a la matriu de l'empresa, Amazon, la tercera empresa més gran del món segons la seva capitalització de mercat[2]. D'aquesta manera Amazon coneix en temps real totes les teves interaccions, emocions (analitzant dades de veu) i pensaments (Intel·ligència Artificial). L'objectiu és predir el teu comportament i poder anunciar els productes o serveis en el moment que els desitjaràs. Per descomptat que a part de les aplicacions comercials, aquesta tecnologia és susceptible de tenir aplicacions polítiques i socials.

Els robots d'interacció amb humans, com a cuidadors d'ancians o de nens, poden ser excel·lents ajudes per a l'educació dels joves, controlar la seguretat dels nens o alleujar la solitud dels ancians, però tots ells per la seva adaptació intel·ligent als seus usuaris i la seva contínua interacció són també font de tota mena de dades del camp bio-psicològic que emergeixen a la xarxa.

L'avidesa impúdica en la qual tot queda registrat en temps real i emmagatzemat per al processament de dades està ja arribant a les relacions de parella. Malgrat les possibilitats de control que ofereix la xarxa, pocs són els governs que limitin els continguts i serveis de pornografia. S'ofereix de manera gratuïta i sense control d'edat en qualsevol moment i lloc. Un nombre creixent d'usuaris de pornografia i xats sexuals cada vegada més joves, sota l'aparent privacitat i protecció que ofereixen les pantalles, estan despullant detalls que pertanyerien a l'àmbit més íntim de les persones.

La tendència és clara i prou contrastada. Sense agafadors, sense vida íntima i personal, sense relacions sòlides i protegides, quedarem a la mercè de les ones. Seria bo parar aquí i preguntar-nos A on anem? Qui ens vol manejar? A on ens volen portar?

Ramon Santacana

Professor de la universitat de Providence