En més de tretze anys maquetant el Comarques de Ponent, mai havia gosat escriure res en aquestes planes. No és la meva especialitat, però aprofito l’oportunitat que m’han brindat per fer-ho i, sobretot, per donar les gràcies a totes les persones que han format part d’aquesta gran família que és el Comarques.
En primer lloc, gràcies a la Roser Torruella, la culpable que jo comencés a treballar al mitjà. Va confiar en mi en un moment decisiu, quan jo mateixa dubtava de ser capaç de tirar endavant en aquest món editorial. Aquella confiança va ser, per a mi, una sort immensa i una oportunitat per demostrar que m’equivocava i que ella tenia raó.
També vull agrair de tot cor als professionals amb qui he tingut el privilegi de treballar i aprendre cada dia: la Laia Pedrós, companya de trinxera durant més d’una dècada, que em va ensenyar a estimar el territori amb la seva passió i professionalitat; la Marina Rúbies, amb qui vam compartir molt més que feina i que ha estat sempre una alenada d’aire fresc i una gran amiga; l’Asmaa Bellahbib, amb qui vam pedalar fort i va saber estar a l’altura fins i tot enmig de la tempesta; i el Jordi Bonilla, periodista de raça tot i la seva joventut, amb qui ha estat un plaer treballar per les seves ganes, entusiasme i rigor.
Gràcies també al Josep Anton Pérez, exdirector del mitjà, veu de l’experiència en el periodisme lleidatà, sempre disposat a donar un cop de mà.
A l’Albert Polo, gràcies per la paciència i la confiança que em vas dipositar.
I gràcies també a la Tània Carrobé, directora del Comarques de Ponent i de l’Analític Lleida amb qui ha estat molt fàcil treballar al seu costat, per les seves ganes, la seva joventut i la seva professionalitat. Construir junts l’Analític Lleida des de zero ha estat un autèntic repte, però també un plaer. M’atreveixo a dir que ens ho hem passat molt bé, tot i la feinada que ha suposat endinsar-nos en un món desconegut com el de l’economia lleidatana. Tot plegat, amb l’ajuda inestimable del J.R. Ribé.
Quan vaig començar al Comarques, em vaig fixar un objectiu molt clar: donar sempre el millor de la meva persona i no defraudar a qui havia confiat en mi. Espero, de veritat, haver-ho aconseguit.
Ara, per circumstàncies de la vida, arriba el moment d’acomiadar-me. Ho faig amb el cor ple d’agraïment i amb l’orgull immens d’haver format part d’aquest projecte.
