Aquest dos mots s’ han estès com una pandèmia en la vida comercial primer, social després i finalment en tots els àmbits. «Low cost» vol dir preu baix, ganga o venda de producte molt rebaixat. Fins aquí, res a dir, c’est la vie «econòmica” i per tant és un sistema per donar sortida a l’excedent produït sobretot en el sector tèxtil.
Però ai las !!! A poc a poc el low cost arriba als viatges, als cotxes, als bens materials i immaterials, fins i tot hi ha serveis jurídics «low cost». Per quan serveis funeraris «low cost «?
«Et ça cloche” que diuen a França o ras i curt, alguna cosa no va a l’hora. De quins excedents parlem? En realitat, parlem de venda deflacionària que amaga gat per llebre, de vendre barat el que no val gaire o no compleix estàndards mínims de qualitat. Duros a quatre peles.
Abans, no tants anys enrere, la gent treballadora deia que “comprar barat era comprar dues vegades”, una conclusió clara i diàfana. Per tant s’acostumava a fer un esforç, s’esperava i s’estalviava per adquirir qualitat. Avui, aquest comportament d’abans sona a temps prehistòrics. Comprar dues vegades és millor que una i si cal, ens acollim al món sense fi de les rebaixes. La qualitat de les mercaderies és oblidada per la necessitat de canviar periòdicament i sense cap espera com una mena d’obsolescència del desig programada. I sense adonar-nos la societat esdevé «low cost». Bancs que tanquen oficines arreu i munten botigues “Nespresso” amb nous treballadors «low cost», vols barats amb avions recautxutats i tripulacions esgotades de tantes hores, roba «made in Infern productiu», que tot just aguanta una bugada, etc. Ara per quadrar tot això, calen també uns drets socials «low cost» amb contractes deixalla, convenis de misèria, desregulació del mercat de mà d’obra i un campi qui pugui.
Tanmateix un dia veus clar que cada cop tot val menys excepte els bens bàsics com llum, gas, aigua, habitatge, que pugen i pugen. I penses que el «low cost» és un invent per gastar menys i poder, com a bons súbdits, pagar el delme al Sr Llum, Sr Gas, Sr Aigua, Sr Banc hipoteca pis, Sr Impost no-sé-sap-de-què. Mes no heu de patir, Netflix us regalarà del sofà estant, un món meravellós tot menjant una pizza 2×1, l’oferta del dia. Potser us creureu ciutadans del no-lloc que és el món i aprendreu anglès en versió original. Bravo!!!!
Més avall, amb una pensió de viudetat «low cost «, la veïna Ramona se’n va al llit. Ella sap mentre tu mires Joc de Trons, que la vida «low cost» és una vida fictícia, buida, inodora, insípida, un No-Do modern per a aprenents de bruixot. Sap que comprar barat és comprar dues vegades. Sap què.. I s’adorm plàcidament mentre un àngel l’acotxa amb un bes. Com enyora el marit cada nit. Vida real no «low cost».
