"Les meves contradiccions són les meves esperances”, Joan Fuster dixit. O el “Jo sóc immens, continc multituds” de Walt Whitman. Heus aquí dues citacions que ens parlen de les contradiccions en positiu. Certament gairebé tothom és contradictori, i fins i tot, diria que ens ve marcat per l’ADN o pel principi d’adaptació de les espècies. És evident que ser coherent és una tasca gegantina i heroica que inclús aquell que aconsegueix complir-la, paga sovint el peatge de ser titllat d’antipàtic, tossut, cap quadrat, inflexible.

Tanmateix, jo voldria parlar de les contradiccions en uns altres àmbits, com són l’econòmic i social. Per no divagar i aterrar l’article a la realitat, em referiré a un tema concret: "Alcarràs", el magnífic film de Carla Simon, guanyador a la Berlinale i ara precandidat a l’Oscar. Els elogis són infinits i merescuts, però tinc la sensació que s’obvia el missatge de la pel·lícula entre tanta adulació política. El leitmotiv és la desaparició del món agrícola com a forma de vida, escombrat pel nou món capitalista, en aquest cas representat per una plantació de plaques solars en lloc de plantacions de presseguers o pomeres. Curiosament, es donà la circumstància que un diari local que es felicitava per la nominació, el mateix dia contenia a la darrera plana publicitat d’una empresa energètica que construirà 5 parcs solars a Alcarràs! Carall amb la coherència. Em recorda a la del MHP Aragonès, que va venir a la Llotja i declarà que menja pinya per esmorzar. Contradiccions.

Jo crec que l’homenatge més encertat a "Alcarràs” seria que aquest món pagès continués viu, que no fos menystingut i que la gent pogués guanyar-se la vida sense prostituir la terra. Seré clar. Alcarràs hauria de ser terrer lliure de parcs solars i plaques-plagues i reivindicar-se com a república agrícola-ramadera. Agafar aquesta oportunitat única de Carla Simon que et projecta al món juntament amb l’orgull valent de l‘1-O, i vendre’s com una terra autèntica.

'Made in Alcarràs' pot ser una revolució comercial si se sap treballar. Una oportunitat com mai d’existir tal com som més enllà dels enganyosos cants de sirena de les renovables.