Benvolgut Lector,
«Jo tenia una granja a Àfrica, al peu dels tossals de Ngong» diu una veu femenina en off mentre a la pantalla un tren amb màquina de vapor recorre un paisatge bellíssim, salvatge, inhabitat, ple de fauna animal i de flora vegetal. És Kènia occidental l’any 1913. Àfrica en majúscules. La música de John Barry ens acomboia, ens bressola, ens commou. Et sents enlairat com un estel. Els sentits dominen la raó. Et sents increïblement viu. I així Lector podria continuar in aeternum per explicar-vos que aquesta meravellosa pel·lícula que s’anomena «Memòries d’Àfrica», de l’any 1986, lluny d’envellir, ha esdevingut un clàssic del cinema.
El film es basa en la història real de l’escriptora danesa Isak Dinesen (pseudònim de Karen Blixen) interpretada per una magistral Meryl Streep. No us explicaré l’argument, però sí que us diré que la Karen trobarà dos amors; un per Àfrica i la seva gent, els seus colors, els seus paisatges i un altre per Robert Redford que interpreta a Denys, un caçador britànic que va per lliure, un free-lance de l’època, un esperit aventurer que fuig dels lligams.
La pel·lícula té escenes memorables i icòniques. En triaré dues. La primera és una escena de vida quotidiana i és quan el Denis neteja els cabells de la Karen a la vora d’un riu, amb un gibrell, Meryl Streep ens enamora amb el seu riure, la seva bellesa particular i tots desitjaríem ser en aquell moment en Robert Redford ensabonant-li el cap, eixugant-lo, sentint-lo.
L’altra escena és quan el Denys es compra un avió i juntament amb la Karen fan un vol per visitar des de l’aire les terres on viuen. Com l’escena icònica del Titànic som més enllà del temps i l’espai.
John Barry amb la banda sonora hi ajuda perquè és un personatge més del film i gosaria dir que no pas menor. Hi ha altres episodis amb lleons, amb una gramola i discos de Mozart, amb balls sota la lluna i copes i cigarretes fumades amb passió.
Meryl Streep i Robert Redford mentrestant omplen la pantalla, se surten de tan reals, de tan ben interpretats, fins al mínim detall. Són actors universals que aconsegueixen que llur personatge tingui sempre alguna cosa d’ells. Cada mirada, cada gest, t’encisa.
«Jo tenia una granja a Àfrica, a peu dels tossals de Ngong» i el tren avança i hi volem pujar perquè la Karen Blixen que era contista, ens explicarà el conte més bell: Àfrica.
