Barcelona i el seu entorn metropolità encaren un dels reptes més persistents i visibles en matèria de seguretat i convivència: la multireincidència delictiva. Aquest fenomen, que es manifesta amb especial virulència en determinats barris i espais públics, erosiona no només la percepció de seguretat de la ciutadania, sinó també la confiança en la capacitat de resposta de les institucions.
No és un problema menor. Quan els delictes es repeteixen per part de les mateixes persones, i aquestes tornen ràpidament al carrer després de ser detingudes, la sensació d’impunitat creix, la decepció i la percepció d’inseguretat de la ciutadania també creix. Aquest sentiment, legítim, no només afecta la qualitat de vida dels veïns, sinó que posa en qüestió el bon funcionament del sistema judicial. Cal una resposta coordinada, estructural i sostinguda en el temps. I cal començar pel reconeixement del problema: partim d’una situació de col·lapse en determinades àrees de l’administració de justícia.
Amb aquesta consciència, des del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica s’ha impulsat un pla de xoc amb mesures concretes i calendaritzades per fer front a la multireincidència. El punt de partida és clar: dotar de més capacitat de resposta Els jutjats penals que han d’afrontar aquesta onada de delictes reiterats.
Ja s’ha desplegat un tercer jutjat de guàrdia per agilitzar els judicis immediats. Aquesta mesura ha permès, en només un mes, celebrar més de 800 judicis, una xifra que parla per si sola. Les conseqüències són palpables: s’ha reduït el temps mitjà per jutjar aquests casos de 8,2 mesos a 7, i l’objectiu és arribar a menys d’un mes, com estableix la legislació, en el termini de dos anys. A això s’hi afegeixen quatre nous jutjats penals ja en funcionament a Barcelona que donen servei a 10 partits judicials més de la província de Barcelona que permetran descongestionar l’agenda judicial i millorar el rendiment del sistema.
Aquestes accions s’han desenvolupat dins el calendari previst i amb plena col·laboració institucional: entre la Generalitat i l’Estat, amb el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i els operadors jurídics, també amb els cossos de seguretat. La voluntat de cooperació ha estat clau per fer possible, per exemple, la incorporació del sistema SIRAJ, una eina tecnològica que millora la capacitat operativa de la Guàrdia Urbana i les policies locals, facilitant la identificació d’autors reincidents i la recopilació d’indicis.
L’acció del Departament va més enllà i, amb les víctimes al centre l’atenció, està treballant en la creació de noves unitats judicials en els àmbits de violència contra la dona i delictes contra la llibertat sexual (a Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Vilanova i la Geltrú-Vilafranca del Penedès i Lleida-Balaguer-Cervera), així com per la protecció de la infància i l’adolescència. Aquest salt endavant respon a una idea de fons: la justícia ha de ser capaç d’atendre realitats diverses amb celeritat, sensibilitat i eficàcia.
Un país només avança si ho fa la seva ciutadania, tota, visqui on visqui, amb tots i cada un dels serveis bàsics protegits, com ho és l’accés a la justícia i el dret a la seguretat. Aquest Govern, que és de tothom, n’és i serà garantia.
