Mollerussa té 15.680 habitants i d’aquests 4.781 són d’origen estranger. Traduït: gairebé un de cada tres veïns i veïnes que et creues al carrer no ha nascut aquí. Ara fem un exercici que agrada molt a l’extrema dreta: imaginem què passaria si tots ells i elles desapareguessin d’un dia per l’altre.
Tindríem carrers més buits, comerços que tancarien per falta de clients i treballadors, collites que ningú recolliria, bars i restaurants sense personal, fàbriques a mig gas i escoles amb aules desertes. No és que jo m’ho inventi, són números oficials. Sense la població migrant, Mollerussa passaria de 15.680 a uns 10.900 habitants, perdríem de cop un 30% de la nostra gent. Una amputació, una ciutat amb una tercera part menys de vida. Però tranquils, segons els gurús d’Aliança Catalana i companyia això ens faria viure millor. Clar que sí.
La veritat és tossuda i té mala bava. A la pràctica, expulsar un terç de la població equivaldria a un suïcidi col·lectiu. La nostra economia, basada en serveis, agroindústria i agricultura, es quedaria sense treballadors. Els negocis locals perdrien consumidors i haurien d’abaixar la persiana. Els ingressos municipals caurien en picat i amb ells els serveis públics. Però això és igual, oi? L’important és culpar algú dels nostres mals encara que el remei sigui pitjor que la malaltia.
I què dir de les escoles? Sense les famílies migrades moltes classes es quedarien buides. Es tancarien línies, es reduiria plantilla i la ciutat quedaria condemnada a envellir. Però això no ho expliquen els discursos antiimmigració. És més fàcil assenyalar amb el dit que no pas admetre que sense la diversitat el sistema educatiu faria fallida a moltes poblacions com la nostra.
L’altre gran argument estrella de l’extrema dreta és la inseguretat. “Més migrants, més delinqüència”, una equació senzilla i perfecta per a qui no vol pensar però també falsa. Les dades i els mateixos cossos policials han dit i repetit que no hi ha relació directa entre immigració i criminalitat. Que hi ha delinqüents migrants? Evidentment, com també n’hi ha d’autòctons. Però reduir la seguretat ciutadana a una qüestió d’origen és com dir que tots els polítics roben perquè n’hi ha uns quants que sí. És trampós, és injust i sobretot és un insult a la intel·ligència col·lectiva.
A més, reduir la immigració a números i percentatges és perdre de vista el més valuós: la riquesa humana i cultural que aporta. Les llengües, les cuines, les músiques, les festes, els negocis nous i les històries de vida que han fet de Mollerussa una ciutat més oberta i més interessant. Sense això seríem més pobres. No només en euros sinó en imaginació, en creativitat i en esperit.
Però clar, per a alguns això és un problema. Els molesta sentir altres idiomes pel carrer, veure dones amb vel o nens d’orígens diversos a les aules. Els incomoda el que és diferent i davant d’aquesta incomoditat la recepta que proposen és tan senzilla com perillosa: expulsar, tancar, segregar. És la mateixa recepta que ja coneixem del feixisme europeu del segle XX i tots sabem com va acabar.
Per això cal parlar clar, l’extrema dreta menteix. No defensa Catalunya, ni Mollerussa sinó els seus interessos electorals. Viu del conflicte, de la por i de la divisió i nosaltres, si no hi plantem cara amb dades, amb arguments i amb orgull, els hi estem fent el joc. Perquè callar davant del feixisme mai ha estat neutralitat, sempre ha estat complicitat.
Imaginar Mollerussa sense migrants és un exercici de ciència-ficció barata però també un avís. Perquè si deixem que l’odi guanyi terreny, si normalitzem discursos que assenyalen una tercera part dels nostres veïns com a problema, llavors sí que la ciutat que coneixem desapareixerà, no perquè se’n vagin ells sinó perquè ens haurem perdut nosaltres.
La pregunta no és si volem migrants o no, la pregunta és si volem una Mollerussa viva, diversa i amb futur o una ciutat amputada, empobrida i trista. Jo ho tinc clar: Mollerussa només té sentit si és per a tothom.
