La columna

La columna

A natural woman

10-03-2020
A natural woman

L’altre dia a TV3, la cantant catalana Beth Rodergas va interpretar un clàssic d’Aretha Franklin, “A natural woman", cançó meravellosa que us recomano d’escoltar sens falta. Bet la triava com un homenatge per al Dia de la Dona. En realitat, la cançó creada l’any 67, no té una gènesi feminista, però conté un vers: ”You make me feel like a natural woman” (”em fas ser ,sentir com una dona natural”) que resumeix perfectament l’objectiu d’igualtat anhelat per les dones.

Quina dona no voldria sentir-se natural a la seva vida, treball, família o relació de parella? I entenc “natural “com aquest desig d’ acabar amb prejudicis, discriminacions, desigualtats. La dona d’avui vol ser valorada i criticada però ja no vol més judicis paternalistes ni lliçons de testosterona caduques. Vol ser lliure amb tots els ets i els uts...

Les relacions entre homes i dones estan canviant i molt. Me'n recordo que fa uns anys la coneguda actriu “almodovariana” Rossy de Palma, declarava en una revista del cor, el seu desig de ser mare. Fins aquí res de nou. Però preguntant-li amb qui el tindria, ella va respondre que a la maternitat ja no li cal un pare concret, un matrimoni o relació de parella, i afegia, que ella com a dona, triava la opció familiar monoparental on l’home és prescindible. Vaig veure clar aleshores la revolució o canvi radical que venia per substituir la família tradicional. El Pater Familias, el cap de taula, esdevinia prescindible més enllà del seu semen i perdia per tant l’autoritat secular. El moviment d’alliberament de la dona avança a poc a poc vers la igualtat si bé, de vegades, equivoca les formes a Occident quan es vol una igualtat “masculinitzada”, la d’ una dona que ocupa no tan sols els llocs dels homes, sinó que es comporta com ells. No cal que us expliqui quin preu es paga, transvertir-se en allò que no és.

En sé poc o gens de feminisme, però ma mare, que fou mestressa de casa, que es casà als 22 i visqué tot el franquisme, m’ensenyà crec la seva essència, potser sense esser-ne conscient. Sovint deia que calia viure i aprofitar el temps de jove, que ja ens vagaria de prendre les regnes de la responsabilitat. "Viatgeu, passeu-ho tan bé com pogueu, guanyeu-vos la vida per no dependre d’altri“ solia dir-nos. I catòlica i creient com era, tot i no perdre mai la fe, cada cop creia menys en l’església-institució, conscient aquí sí, que no representava la igualtat i la bondat de Crist.

Ma mare era una dona natural en un país i societat culturalment franquista i paternalista. Quan li donaran l’import de la pensió de viudetat, 750 euros, vaig sentir ràbia d’un Estat tan ingrat i miserable amb les mares.

Ella ho acceptà, però se sabia menystinguda i poc valorada en aquells administratius 750 euros, va sentir tota la discriminació de ser dona gran i vídua.

Ma mare només volia ser com d’altres dones “a natural woman” en un país i moment equivocat. Ma mare era feminista i no ho sabia. Ara jo ho seré per ella!

Carmel Aran
Una veu com la vostra

Agenda

abril

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
 
 
 

Enquesta