La voluntat independentista del poble català ha sacsejat de dalt a baix l’estructura d’un Estat espanyol malalta de franquisme, tant en el poder executiu, com en el legislatiu o al judicial. El «Procés» ha tensionat l’estructura de l’Estat d’una manera extrema, fins a fer aflorar les misèries del «règim del 78», entre les elits econòmiques i el sistema polític i judicial.
El referèndum de l’1-O i la declaració del 27-O van obrir una ferida que va doldre molt entre el nacionalisme espanyol del 155, Van treure la careta del franquisme amagat al PP, Ciutadans i PSOE. Així mateix, també va fer sortir de la seva zona de confort al «petit Borbó», exhibint un model de monarquia profundament arrelat amb el règim franquista.
Arribats a aquest punt, l’Angela Merkel va obligar els colpistes del 155 a convocar unes eleccions per al 21-D, amb l’objectiu de conèixer la força de l’independentisme en la societat catalana.
Doncs bé, tot i els dubtes aixecats per l’empresa INDRA, encarregada de realitzar el recompte, es va aconseguir una participació del 81,94% i una victòria del bloc independentista amb una majoria absoluta de 70 escons.
El poble català ha apostat decididament per un govern que iniciï contactes amb el govern d’Espanya, abandonant l’opció de la unilateralitat. Per tant, ara toca demostrar a Junts per Catalunya i Esquerra Republicana, que tenen un projecte per a aquesta nova fase del procés. Ara no és moment de flagel·lar-nos amb els errors comesos, ara és l’hora de la generositat i de l’astúcia.
El primer que JXC, ERC i la CUP han d’aconseguir és el control de la Mesa del Parlament i la presidència del mateix. Tant la presidència com la Mesa han de ser la base sobre la qual construir aquesta propera legislatura. Per això s’han de proposar persones que no estiguin imputades en cap procés. No ens podem permetre tenir com a membres de la Taula persones que estiguin condicionades per les seves estratègies de defensa.
També cal ser conscient que la improbable investidura de Puigdemont seria recorreguda immediatament pel Tribunal Constitucional, actuant com a braç polític de la justícia espanyola. Amb això només s’aconseguiria evidenciar l’excepcionalitat i les alteracions democràtiques justificades per la repressió (cosa que ja s’ha fet). Jo considero més factible un govern que funcioni i que doni respostes a les necessitats polítiques, econòmiques i socials del nostre país.
Considero que és innecessari que Puigdemont i els consellers tornin a Catalunya per ser capturats. Catalunya no necessita més màrtirs ara. Catalunya necessita un projecte de govern que no renunciï a la independència, però que gestioni una normalitat que el país necessita de manera imperant.
Tant JxC com ERC tenen polítics amb àmplia experiència, amb la suficient cintura per gestionar la situació actual. Hem d’aconseguir que Catalunya no pari de pedalar mentre construïm la nova fase del «Procés». La paralització de l’economia catalana és el gran objectiu dels colpistes del 155, alhora que el seu gran argument electoral per forçar unes eleccions anticipades per accedir al control de la Generalitat.
El Estat espanyol continuarà exhibint franquisme per tot arreu, per dificultar la constitució de la Mesa, la constitució del Parlament i l’elecció del President de la Generalitat. Els personalismes no han de tenir lloc en aquesta negociació, quan ens estem jugant el futur del país. Ara més que mai és quan es necessita «Llum als ulls i força al braç».
