Aquest títol respon a un pensament que cada cop se m’arrela més endins. És un sentiment de rebel lia davant allò injust, immoral o incorrecte. Posaré un exemple . L’altre dia una grisa funcionària del FMI surt als mitjans i diu tot parlant de l’economia espanyola : «impressionant recuperació econòmica d Espanya». Sents això i no enten res i clar, al dia següent es publiquen les xifres escandaloses de Càritas i t’adones que, o menteix o ens pren per babaus . En el món empresarial tampoc m’ acostumaré mai a termes com «recursos humans» talment com si les persones poguessin ésser «cosificades » com a minerals que s’extrauen i esgoten , o d’altres mots com «flexibilitzar o racionalitzar», eufemismes que signifiquen fer fora als treballadors o reduir llurs drets i salaris .
En el món de la política, tampoc m ‘acostumaré mai que en nom de la legalitat vigent la gent no pugui votar llur destí, que els polítics que volen complir llur mandat siguin jutjats i que un Parlament no pugui debatre allò que es desitja i es cou al carrer . I que hem dir de la guerra ! De ciutats violades com Alep o Palmira , no m acostumaré mai a veure la seva mort televisada !! I així arribaríem fins a l’ infinit…
Ara, sí que m’ acostumaré a pensar per mi mateix , a pair les notícies tranquil lament i comparar-les amb d’altres fonts. En resum, a intentar ser un home lliure i crític, perquè només així pren ple sentit la nostra vida. L ‘altra opció és senzillament gregarisme i ignorància culpable .
