L’altre dia vaig sentir “This is Not America”, preciosa cançó de David Bowie a la ràdio i, per aquelles coses que fan les neurones, això és, lligar, teixir, comunicar idees i conceptes, vaig pensar en les darreres eleccions estatunidenques.
Un cop passada la contesa electoral i després d’ uns mesos on fins i tot vaig arribar a creure que Catalunya era un Estat de la Federació com Iowa, Nevada o Texas, doncs tan exagerat era el seguiment mediàtic, volia denunciar que vivim amb informació ‘fast-food’, que engolim sense mastegar ni pair. I tal dia farà un any! Intentaré explicar-me.
Per exemple, els Republicans parlen d’un frau electoral (de fet fa anys que en parlen), però pregunto: hem rebut en algun moment una explicació periodística que ens contestés el per què ho diuen? Vots per correu falsos? Vots duplicats? Vots sense control? Cens manipulat? Còmputs eronis? Res de res. En tot cas, molts periodistes i politòlegs com a lloros desqualificant al Trump (els ho posa molt fàcil) però sense fer la feina de facilitar-nos notícies documentades perquè puguem jutjar i opinar per nosaltres mateixos sobre la inversemblança de l’ acusació. Ai las! I què comentar de tots els reportatges que s’ han emès sobre els Estats Units? Prejudicis, esquemes simplistes, pedanteria, ignorància. Ras i curt, un país tan complex com EUA analitzat a la babalà.
Sortosament, durant aquest temps he “visitat“ els EUA rellegint al meu escriptor preferit, Richard Ford, o si ho voleu el seu alter-ego, el personatge de Frank Bascompte. El llibre és “Acció de gràcies“ i transcorre l’any 2000. He après i entès més la complexitat nord-americana en aquestes pàgines que escoltant les tertúlies d’opinadors multiusos. I per cert, l’any 2000, Gore i Bush es disputaven la Casa Blanca per un grapat de vots a Florida i la denúncia republicana d’un possible frau electoral hi surt sovint al llibre. Per tant ve de lluny el plor de la criatura.
Frank Bascompte, cinquanta-sis anys, agent immobiliari, exmarine, excronista d’esports, casat, divorciat, votant crític, Demòcrata, en la sorra de la platja de Sea-Clift, descalç, sap que “cal viure, esgotar la vida, cercar sempre el batec extra… “. ‘This is not America’ o, si més no, la que jo admiro, aquella que quan nosaltres hi anem, ells ja tornen.
