Fa pocs dies es van inaugurar les noves línies d’autobús a Lleida. És un pas que era necessari perquè calia reordenar el transport públic dins de la ciutat. No era lògic, per exemple, que diversos autobusos reiteressin el camí de l’interior.
No puc judicar el sistema de línies en el seu conjunt perquè hauria d’estudiar-lo en profunditat. Però sí m’adono que la freqüència a la Facultat d’Agrònoms ha fet un pas endavant espectacular: d’un cada hora a un cada vint minuts. I no vull deixar passar l’ocasió per reflexionar al respecte: igual com ens queixem quan toca, també hem de ser capaços de felicitar les persones responsables quan les coses es fan ben fetes.
En la meva opinió, que el bus actual passi cada 20 minuts enlloc d’un cop a l’hora com abans feia el catorze no només és quelcom positiu, sinó quelcom que potencia l’equitat, especialment en el que respecte a la universitat, l’equitat entre els estudiants.
Deixeu que us expliqui: “equitat” és un concepte superior al de “justícia”. Mentre justícia sovint implica “tractar a tothom igual”, en canvi equitat implica tractar a cada persona en funció de les seves necessitats. Gràcies a l’equitat podem comprendre que, per exemple, les persones cegues, no poden ser tractades igual que les vidents: fer-ho seria una injustícia perquè no parteixen del matei punt de partida.
Bé, el fet que fins a la Facultat d’Agrònoms ara arribi un autobús cada 20 minuts no només és just, sinó que potencia l’equitat entre l’alumnat: aquells que més ho necessiten, tenen més servei. Aquest petit canvi, fa innecessari el que fins ara passava: els estudiants amb menys recursos econòmics tenien més dificultat per estudiar a agrònoms que els que tenien recursos. De fet, fins ara, la universitat d’agrònoms era una universitat una mica “Lacoste”: si tenies cotxe o moto pròpia era a 10 minuts del centre de Lleida, si no en tenies (i resulta difícil tenir vehicle propi als 18 anys i tens una família humil) havies d’anar en bus, a peu o en bicicleta. Per això era tan habitual veure bicicletes a agrònoms: el bus no tenia gaire utilitat com a transport públic! D’alguna manera abans, aquest aïllament dificultava l’accés universal a l’educació posant obstacles als qui tenien menys recursos.
Però aquesta situació ha canviat ara amb el nou servei de bus i cal celebrar-ho. No hem de caure en l’error de criticar els i les polítiques quan s’equivoquen i no felicitar-los quan ho fan bé. Avui m’alegro per aquesta decisió. No puc judicar el conjunt de les línies d’autobús, però m’agrada veure que els estudiants d’agrònoms poden accedir més fàcilment a la facultat al marge que tinguin o no una situació econòmica fàcil. I això ho hem de celebrar encara més en èpoques difícils com l’actual!
L’educació no és una despesa, sinó una inversió: els diners invertits en educació es recuperen multiplicats amb el temps, per això és una inversió. I això és encara més cert en els casos de persones que vénen de famílies amb pocs recursos econòmics: el guany social que es fa és immens si alguns membres d’aquestes famílies accedeixen a la universitat.
Per tant, facilitar a l’estudiantat amb menys recursos l’arribada física a la universitat amb uns autobusos és una forma intel·ligent de potenciar l’equitat i que la joventut estudiï.
M’alegro de poder escriure aquestes línies i compartir el meu optimisme. Amb canvis així és fàcil sentir-se orgullós de viure a Lleida.
