La novel·la negra podria definir-se com aquella on un investigador, normalment policia o detectiu, treballa per esclarir un crim. Aquest delicte però, es troba en unes coordenades de temps, país, ciutat, cultura, societat, etc. Això permet a l‘escriptor, ensenyar i sobretot denunciar que la culpabilitat i la maldat, no és cosa de blanc o negre sinó de mil tonalitats grises.
La novel·la negra esdevé una lliçó de vida i sociologia i les màximes dels seus personatges ens colpeixen molts cops. És una literatura darrerament molt prolífica i comercial i per això, potser, no té una bona premsa als cercles de la literatura culta. Jo tanmateix, voldria fer una defensa d’ ella perquè a mi, sí, la novel·la negra m‘ha ajudat a entendre i capir realitats llunyanes i reaccions humanes. Us posaré uns breus exemples. Petros Markaris, grec, té un comissari d’Atenes anomenat Jaritos, que ens explica clarament la crisi econòmica grega més que mil portades de diaris i revistes especialitzades.
Un altre exemple, Jean Claude Izzo, francès d’origen italià, té un policia Fabio Montale que et fa estimar Marsella tot explicant la complexitat d’ una societat portuària, multicultural, complexa, on el bé i el mal són tan propers. Fins i tot el Fabio Montale abans de ser policia ha comès furts i robatoris de jove. Ell cau al costat bo, policia, i el seu amic Ugo al dolent, delinqüent. I un darrer més per no allargar-me, el famós comissari Montalbano, de l’escriptor Andrea Camillieri, on les vicissituds sicilianes de corrupció, nepotisme, màfia combinades amb l’excepcional humanitat del personatge, fan que cada llibre sigui una “delikatessen “.
En resum, llegiu-ne, paga la pena, teniu mil personatges rics en matisos i comportaments que us esperen, des de Suècia a València passant per França, Alemanya, Itàlia, per tot arreu. Només una darrera recomanació personal d’un autor, Antonio Manzini i el seu “poliziotto” Rocco Schiavione, un romà destinat com a càstig a la Vall d’Aosta, al nord d‘Itàlia, on les seves sabates “Clarks” xafem neu i gel… El millor «Giallo» del moment (de la novel·la negra a Itàlia se’n diu giallo-groc)
Arrivederci!!
