El 28 de juny de 1969 va marcar l’inici del moviment de defensa dels drets LGTBI, arran dels aldarulls desencadenats per la batuda policial que va tenir lloc al pub Stonewall Inn de Nova York. Més de mig segle després, podem dir amb orgull que en una societat democràtica com és la nostra les persones gais, lesbianes, transsexuals, bisexuals i intersexuals no són objecte de persecució per part dels governs i les forces policials que en depenen.
Lamentablement, hi ha avenços que no s’han traslladat així a la societat. Segons les darreres dades de la Direcció General d’Igualtat, només en el primer semestre d’aquest any s’han recollit 137 incidències, és a dir, peticions d’ajuda i 33 denúncies administratives. Si mirem enrere, l’Observatori contra l’Homofòbia ha registrat un creixement continu de les denúncies ja sigui per agressions físiques, amenaces o discriminacions. Molt poques, però han suposat una condemna o sanció cap a la persona agressora. Concretament, en els darrers set anys s’han obert 535 procediments penals per agressions físiques, danys materials o delictes d’odi però només hi ha hagut 12 sentències condemnatòries.
Les xifres són esfereïdores. Però no només ho són els números, sinó el fet de que darrera d’aquestes xifres s’amaga una realitat de desconeixement, odi i cultura patriarcal i masclista que encara avui, més de mig segle després de la revolta d’ Stonewall segueix planant en una societat que es defensa com moderna, democràtica i justa.
Hem avançat molt, cert. Recordem la Llei 13/2005 impulsada per José Luís Rodríguez Zapatero que modificà el Codi Civil fent possible l’accés igualitari al matrimoni entre persones del mateix sexe. També la Llei 3/2007 de igualtat efectiva entre dones i homes, una llei pionera al nostre país. A Catalunya comptem amb la Llei 11/2014 per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals, per erradicar l’homofòbia, la transfòbia i la bifòbia.
Però falta molt camí per recórrer. El camí, sobretot, de l’educació que ens ha de fer sentir a totes i tots l’orgull de ser com som, del respecte i la mirada neta cap a l’altre, orgull sense prejudicis i orgull d’estimar, en totes i cada una de les seves formes.
Adrià Olaya
Viceprimer secretari i secretari de polítiques LGTBIQ+ i de la JSC Terres de Ponent
