Benvolgut Lector,

Després d'un temps de guaret, torno a "plantar", és a dir, a escriure els meus mots i paraules per intentar entendre'm i capir aquest món nostre, actual, coetani. Però abans voldria confessar-vos que jo mai deixo d'escriure al meu magí, a la pissarra imaginària del meu cervell. Una altra cosa és que després ho posi negre sobre blanc. Això ja depèn d'un judici particular sobre si sumo o resto amb l'escrit, entenent per sumar el fet de motivar modestament la reflexió del Lector.

Avui seguint aquesta pauta m'agradaria comentar com el món audiovisual repartit entre tants canals públics i privats, nacionals i internacionals ha esberlat la família, la tribu, la societat. No tenim com passava abans referents comuns de televisió i per extensió culturals. De fet consumim tele més solitaris i isolats que mai, en hores diverses, en pantalles diverses, en cambres diverses, en programacions diverses. Naveguem sense coordenades estables d'espai i temps, de família o comunitat. Ras i curt les rondalles a la vora del foc s'han acabat. I qui diu rondalles diu programes compartits.

I aquestes circumstàncies no són pas poca cosa perquè és un canvi de paradigma cultural. Tenim un camp dens i segmentat de canals televisius que ens aïlla en compartiments estancs. A més a més, els periodistes, cada vegada més fan referències constants a sèries emeses en canals de pagament, al món virtual de les pantalles. Per exemple ara per ser "à la page", cal visionar o parlar d'una sèrie anglesa anomenada "Adolescence". Si no l'has vista quedes fora del pensament del moment i oh sorpresa! No estàs al dia.

Aleshores, què fem? Doncs amb el nostre mòbil, la Viquipèdia i el Google de torn ens informen. A partir d'aquí passem de l'absoluta ignorància a quatre dades llegides en un obrir i tancar els ulls. Un coneixement que és quasi desconeixement per poc treballat i aprofundit. Així la realitat s'aprima cada vegada més i només en resten els efectes especials, foc d'encenalls.

Recordo que en una tertúlia de les moltes tertúlies pedants que es fan i es desfan a casa nostra, un intervinent opinava sobre la monarquia Britànica i citava sense cap escrúpol la sèrie "The Crown" com una font fefaent i seriosa d'allò que deia. I si fos només ell, rai. No és gens estrany que se citin sèries de Netflix com si fossin l'Enciclopèdia.

En resum tenim més programes que mai que compartim cada vegada menys, més pel·lícules que mai que veiem cada cop més isolats i més informació que mai poc treballada i elaborada que endrapem entre mites sobre nous robots intel·ligents. Sabeu que us dic? Jo encara faig allò tan antic de demanar a quina hora fan un programa per la tele per decidir si el podré veure o no. Qui sap? Potser en una altra vida vaig ser el Dino, aquell dinosaure simpàtic dels Picapedra.