Cada 24 de gener es commemora el dia mundial de l’Educació. Com a tal, no és una jornada que tingui molt ressò, però pot ser una oportunitat per convidar a la reflexió general; i més especialment als responsables de les institucions.
Tal com recull la UNESCO, l’educació és un dret humà, un bé col·lectiu i també una responsabilitat col·lectiva. També en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS 2030) de l’ONU es determina el dret a l’Educació de Qualitat com a una fita a consolidar a nivell global, partint d’una situació encara més agreujada per la pandèmia i que ha posat en evidència els diferents tipus de mancances en matèria educativa i social.
Així la realitat que trobem avui sovint dista d’aquests enunciats. En clau mundial, 262 milions d’infants d’arreu del món no estan escolaritzats, patint especialment aquestes condicions aquells qui es troben en zones amb conflictes bèl·lics, refugiats, o bé en regions on les nenes no tenen dret a assistir a l’escola. La manca d’educació no solament és una amenaça per al desenvolupament de la persona, també ho és per al funcionament social d’acord amb els drets humans i els cànons de la democràcia.
Al nostre país tenim la sort de tenir un sistema educatiu públic, de qualitat, i accessible a tothom. Però tot i això encara hem de treballar molt per assolir els objectius fixats quan a coeducació, inclusió i d’igualtat d’oportunitats. També és cert a Catalunya és l’escola rural la que propicia més la personalització de l’aprenentatge i la que obté resultats educatius més elevats dins la mitjana catalana. A banda d’un col·lectiu docent en el que hi ha excel·lents professionals, una de les claus de l’èxit d’aquest sistema és el teixit participatiu d’aquells centres educatius que en saben treure partit. Si aconseguim potenciar aquesta obertura dels centres educatius a la comunitat enfortim el vincle escola-famílies, demostrem als nostres infants la importància de l’escola com a un bé comú, i fomentem el funcionament democràtic i participatiu de les institucions. Tot un repte pels equips de professionals docents i per col·lectius de famílies.
A Corbins estem impulsant un projecte de transformació del pati partint d’una visió coeducativa, un projecte que ha començat a caminar fa poc i que esperem que augmenti la participació familiar i comunitària a l’escola, amb la certesa que això té un efecte molt positiu sobre els infants i sobre la institució. Una escola oberta i participativa enforteix les relacions entre els diferents sectors de la comunitat educativa, augmenta el coneixement mutu entre les persones que la formen, i obre un ventall important de possibilitats per aprendre i avançar plegats.
