La majoria de membres de l’Assemblea de Lletres de la UdL es va apartar aquest dijous de l’okupació del rectorat. Durant la roda de premsa, tensa, els protagonistes de la tancada van irrompre per explicar la seua versió. Són pocs, estudiants i no estudiants, menys que més. No accepten condicionants per part de ningú. Ni del personal, treballadors, de la mateixa universitat. Entre ells, alguns dels professors i professores que els donaven suport en la seua legítima lluita i que ahir es mostraven desesperats per un desenllaç que es veu a vindre: el desallotjament a la força, última baula que queda als okupants per tornar a guanyar-se algun suport de la ciutadania.

Suport que aquest dijous van perdre atacant els periodistes dels mitjans que cobrien la roda de premsa. L’argument, de nou controvertit, per dir-ho d’alguna manera, és perquè no informen, manipulen i són dolents. Tots són dolents. I divendres TV3 i Segre despertaven engalanats amb ous plens de pintura. Les imatges corren. I els suports i simpaties també, cal recordar. Tot el suport als companys de Segre i TV3, com ha fet tots els col·lectius de periodistes que s'han posicionat.

Caldria preguntar-se el motiu de l’entrada a l’espai okupat per part dels treballadors. La teoria de la conspiració els acusa de “col·laboracionistes” amb el rector i de buscar la imatge el dia que els mitjans visitaven la universitat. També seria raonable pensar que el PAS actués per cansament o per rectificar una imatge tocada amb les preinscripcions a tocar. O per defensar Manso. O per ser l’última bala amistosa abans d’un desallotjament forçat.

Finalment. Qui hi guanyarà en cas d’aquest desallotjament? No serà la fotografia que busquen els que estan tancats? Hi haurà actuació del gruix d’estudiants, Estudiantat i Assemblea de Lletres, per evitar aquest desenllaç? La resta d’estudiants okuparan el rectorat fent fora els okupes que hi ha ara? 

Avui n’hi ha que ho tenen tot perdut. Dilluns sabrem si altres bandes d’aquest conflicte també ho perden tot.