El 23 d’octubre de 1977, des del Balco del Palau de la Generalitat, el president Josep Tarradellas va cridar a la multitud concentrada a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona la famosa frase “Ciutadans de Catalunya, ja soc aquí”.
Jo vaig ser un dels afortunats de poder estar aquell dia al Palau de la Generalitat i un dels pocs privilegiats de poder rebre i saludar personalment al president Tarradellas a la seva arribada a l’aeroport del Prat tot just baixar de l’avió. Aquell dia vaig plorar d’emoció i ho dic amb molt d’orgull.
Les paraules pronunciades pel president Tarradellas des del Balcó del Palau de la Generalitat tenien i continuen tenint un gran simbolisme històric, especialment pels catalans, ja que, d’alguna forma, posaven el punt i final a la dictadura franquista i a tot el que aquesta implicava, i donaven pas a la democràcia a Catalunya i al conjunt d’Espanya.
A més, és del tot inimaginable que el president Tarradellas hagués deixat les seves responsabilitats per incorporar-se a una protesta com va fer el president Torra la setmana passada. Ho dic amb el màxim respecte als manifestants que ho van fer d’una manera totalment pacifica, faltaria més, però també s’ha de tenir tot el respecte a una institució com es la Generalitat de Catalunya i, a jutjar per la seva manera d’actuar, el senyor Torra va demostrar que el seu respecte per la institució que presideix es zero.
Catalunya, en aquests moments, necessita un president que sàpiga fer política i no un president que s’amagui darrere d’una pancarta. El senyor Torra es un personatge que ja està amortitzat i faria be de plegar i més quant es veu clarament que està totalment fora de control.
El que està passant a Catalunya ens ha de fer reflexionar a tots, i entendre que aquest no es el millor camí a seguir. Es tant preocupant el fet que existeixin grups d’incontrolats que a les nits es dediquin a calar foc a les ciutats, com que hi hagi persones capaces de justificar aquests fets que, en definitiva, ens condueixen a la misèria moral com a país.
Es pot protestar i s’ha de fer quant convé, es del tot democràtic, però sempre s’ha de fer d’una manera pacifica i amb respecte. Catalunya no es construeix des del desordre i el caos que hem viscut aquests dies. Un desordre que ha afectat greument a la seva imatge i al benestar dels seus ciutadans.
Catalunya no necessita il·luminats ni repetir errors com va anunciar el senyor Torra dijous passat al Parlament. El que necessita Catalunya es un avançament electoral i això depèn, en gran mesura, d’Esquerra Republicana.
Aquests dies, com a l’octubre de 1977, he tornat a plorar per Catalunya, però aquesta vegada no ha estat d’emoció, sinó de ràbia, tristesa i impotència. Que tingueu una bona setmana!
Joan Vilella
Periodista
