Ja fa molt de temps que la quietud, el no-moviment té mala premsa. Sovint se l’agermana amb la droperia o ganduleria, i tot subjecte que la pràctica és sospitós. Mirem històricament com els règims han creat lleis contra els malfactors (s’entén) i contra els dropos/vagarros (aquí ja no s’entén). Ras i curt es persegueix la peresa i la ganduleria.
Algun Lector dirà que faig demagògia, però no pas, l’any 1933 a Espanya es promulgà la «ley de vagos y maleantes», coneguda popularment com «La Gandula». Per cert, va ser aprovada per consens de tots els grups polítics i no sancionava delictes sinó que volia prevenir la comissió futura dels mateixos per part de captaires, bandarres proxenetes i qualsevol individu «antisocial». I no obstant això, el rodamon entès com un home lliure que defuig el control i les normes de la cleda ha existit, existeix i existirà.
Tothom ha vist pel·lícules on surt el típic vagabund americà pujant i baixant de trens i a França, encara avui hi ha certa simpatia amb el «clochard». Cada cop menys, però perquè la por al diferent i la pobresa s’ha associat sovint amb el delicte. Ve a tomb l’article d’avui perquè vull criticar el missatge naïf i positiu de la hiperactivitat actual. Jo sostinc la teoria que són més «antisocials» i perillosos els polítics hiperactius, els CEO de les empreses (ara en diuen així dels executius agressius) i la nostra forma de viure accelerada, amunt i avall, amb avions, cotxes, mòbils que no pas un captaire o rodamon.
Per defensar el meu plantejament, agafaré l’episodi famós on Alexandre el Magne (el gran conqueridor -hiperactiu-) se’n va a visitar a Diògenes, el filòsof que vivia en un barril amb només una capa i un bastó. Aquest prenia el sol al costat del seu barril-casa quan Alexandre li preguntà què li calia o què volia que li donés i Diògenes li respongué que en tenia prou si no li tapava el sol i se n’apartava. Potser és el que haurem de dir a tots aquests Conqueridors quixotescos de Fons Generation, aeroports, Jocs i castells en l’aire, aparteu-vos, no ens feu ombra, deixeu-nos prendre el sol tranquil·lament.
