La fusió de les ciències al Batxillerat compta amb l’oposició del sector docent, tot i que ja era així al vell Batxillerat (BUP) mentre les ciències socials sí dividien la geografia de la història, i era a partir del vell COU (Curs d’orientació Universitària, equivalent a l’actual segon curs de Batxillerat) quan les ciències ja es dividien entre física, química, biologia i geologia, i les lletres es dividien entre llengua i literatura.

Fou la primera reforma educativa postfranquista a mitjans dels anys 80 quan al Batxillerat les ciències i altres camps es dividiren quedant organitzat aquest batxillerat experimental en 6 modalitats (ampliables a més): artística (dividida en arts plàstiques i música), ciències Socials i humanes, ciències naturals, lingüística, tècnica-administrativa i tècnica-industrial (dividida en mecànica i electrònica, moda i confecció, etc sols variant la matèria de tecnologia). A aquest Batxillerat hi havia la part comuna, la de modalitat i l’optativa, variant la part comuna segons la modalitat per no ‘reiterar’ estudis, sent més ampliades i dividides a la part de modalitat (a la de ciències socials i humanes suprimint ciències socials de la part comuna; al lingüístic, suprimint la llengua, etc).

Però les successives reformes eliminaren modalitats i matèries del Batxillerat, romanent algunes o integrades com a blocs d’altres o passant a la FP. Potser caldria donar un cop d’ull a aquesta primera reforma educativa, amb possibles millores com incloure una matèria professional a la part comuna, recuperar els mòduls professionals d’un curs de durada amb 3 nivells, un Batxillerat tècnic per totes les branques de la FP, afegir matèries de processos a les modalitats més ‘acadèmiques’, etc. És a dir, reformar el que cal canviar, mantenir el que és bo i recuperar el bo que s’ha perdut.