Europa ha crescut superant els desacords entre pobles i nacions, amb revolucions, guerres, invasions, modificació de fronteres i matances propiciades per reis, ideologies, religions i conflictes derivats de les canviants raons d’Estat. Sembla com si el més gran i més estable període de convivència i progrés que es recorda vulgui fer-se fallida per a tornar als vells conflictes. No es poden oblidar els no tan llunyans monstres goyescos del nazisme i el bolxevisme, que van posar les llavors totalitàries en l’espai europeu amb milions de morts.
Les amenaces i confrontacions que van recórrer dramàticament el segle passat són tan greus com sempre, però mentre la llibertat i la dignitat humanes continuïn impulsant els valors que Europa ha conreat en els últims setanta anys continuaran sent el somni de la majoria de la humanitat.
El perill màxim avui és que les classes dirigents perdin el contacte entre elles i, cosa que és més inquietant, que el gran públic no entengui i es consideri perjudicat per les decisions de les minories electes per a governar. No és utòpic aspirar al fet que Europa sigui un gran espai de convivència i de protecció de minories ètniques, ideològiques, religioses i culturals. El poder de persuasió europeu consisteix en el fet que tots els membres del club acatin les mateixes normes que han de complir els altres. Aquesta és la principal qüestió de principis que té molt a veure amb l’observança del dret i dels tractats oficialment signats.
El Brexit es va revestir de nacionalisme i emocions patriòtiques, però la ruptura de Gran Bretanya amb la UE es va traduir en lleis que van canviar la posició britànica respecte a la normativa europea. Els moviments euroescèptics dels governs de Polònia i Hongria no són secundats per majories antieuropees, sinó per idees nacionalistes exclusives d’uns quants que tants danys han causat en la nostra història.
És estimulant seguir les sessions del Parlament Europeu, on les ments lúcides dels grans i petits partits adverteixen de la importància del dret per a preservar la convivència civilitzada. No hi ha una altra via. En el fons, com assenyalava Paul Valéry, està també la religió d’Israel i la filosofia grega.
Article al Blog de Lluís Foix.
