La columna
Ser agraït
Quantes vegades al dia donem les gràcies? De què depèn ser agraït o no? Un gest tan senzill i sovint oblidat.
La gratitud és un sentiment que experimenta la persona que ha rebut de l’altre un favor, una acció… A qui no li agrada percebre la gratitud de l’altre? Sembla que la nostra societat cada cop és menys agraïda. Això ho observem en diferents situacions i conductes. Per exemple, en qualsevol botiga sabem que al botiguer –no sempre amb rostre alegre– li toca vendre, però sovint no percep cap mostra d’agraïment, cosa que pot arribar a generar una mala atmosfera. O, en l’ambient laboral, quan el cap no agraeix als seus treballadors la feina feta, o a la inversa. O a l’escola/universitat on el mestre/professor no agraeix als seus alumnes l’esforç, o a la inversa. Aquestes accions quotidianes formen part de l’escenari real que vivim.
En una entrevista recent publicada a La Contra de La Vanguardia, la professora Rébeca Shankland diu que: «Passem per alt el sentiment de gratitud i generem una sensació de falta de reconeixement en l’altre. Aquesta sensació pot produir frustració i, amb el temps, patiment». Descriu una realitat que provoca malestar, ja que no rebre cap mostra d’agraïment sincer fa sentir-te encara més vulnerable davant la realitat que et toca viure. Ella mateixa diu que: «Cal obrir espais per reconèixer i agrair.»
Aquest és el gran propòsit humà: prendre consciència de ser agraïts, no només per quedar bé o per simple cortesia, sinó per expressar-ho des del cor i amb el cor. Cal conrear una cultura de l’agraïment perquè la gratitud esdevingui un sentiment positiu i no sigui cap obligació.
La cultura de l’agraïment fa que reconeguis de l’altre tot el seu ésser, uns valors, unes deferències cordials… Aquesta actitud és un antídot a l’autosuficiència d’alguns, ja que aquests no necessiten res de ningú, tenen molt poca cosa en el seu cor i ni tan sols tenen consciència que formen part de la societat. També hi ha els agraïments que no són donats a la persona que realment se’ls mereix i els agraïments no expressats, que només es queden en la ment de qui ho pensa; si s’expressessin, podrien fer molt de bé.
Aprendre a donar les gràcies no és entrar en uns formalismes més o menys còmodes per quedar bé socialment. Tot el contrari, és expressar un sentiment veritable que té els seus efectes positius per al benestar propi i dels altres. Malgrat les dificultats, problemes, contrarietats… viure agraït possibilita la capacitat de crear felicitat.
