La primera columna d’opinió que vaig publicar en aquest diari duia per títol ‘Encetant etapes’. Recuperant aquell text primigeni carregat d’il·lusió em retrobo amb un compromís agafat aleshores amb vostès, els lectors. “Oferir una foto fixa no només de la immediatesa, sinó de les diferents realitats que configuren l’entorn on vivim”, escrivia. El maig del 2023 acabava la carrera i entrava a formar part de Comarques de Ponent. Una cobertura ‘in extremis’ d’unes eleccions municipals va ser el tret de sortida d’un període d’aprenentatge sota aquesta capçalera històrica.

Dos anys i escaig després, és el moment d’acomiadar-me del Comarques, una criatura comunicativa peculiar, única i en canvi constant. Potser per això els qui l’hem ensinistrat ho hem fet amb cura, dedicació i treball. Ha estat un privilegi poder explicar el meu entorn des de la meva mirada i que, a l’altra banda, hi hagués lectors fidels. Marxo satisfet per la feina feta i amb la consciència tranquil·la d’haver-ho fet des de la vocació de servei públic cap aquells que heu confiat amb el mitjà. 

Vull agrair l’aposta a cegues que va fer l’empresa per mi en un moment de transició interna. Quan vaig arribar, el Comarques superava el primer quart de segle amb grans reptes per davant. Algun d’ells no s’han assolit, és cert. Ara bé, per mi la prioritat ha estat sempre informar amb rigor i estima per l’ofici, cosa que crec que s’ha aconseguit notablement.

Unes paraules de record per l’Asmaa Bellahbib, l’Elena Montañés, la Marina Mulet i la Lourdes Farré, que m’han acompanyat en algun moment d’aquests dos anys i que han cuidat també del projecte aguantant les meves dèries. També al Josep Ramon Ribé, per aconsellar sempre amb tacte i en el moment adequat. 

Sens dubte, el més gran dels agraïments a la Cristina Castells. Ella ha estat la veu de l’experiència dins la casa, una ‘creativa’ inqüestionable que ha plasmat sobre el paper aquells deliris que els periodistes imaginàvem. Ha estat una professional excel·lent i compromesa, però sobretot ha sigut una companya impecable en el tracte personal. Des d’aquestes pàgines, li desitjo el millor en els projectes que té per endavant.

No puc ni em vull oblidar de qui em va posar en aquest fangar que és el periodisme. Quan era un marrec, vaig trucar la porta del Josep Anton Pérez i va decidir, per convicció o per atzar, confiar en mi. Al cap d’uns anys, quan va haver de liderar aquest projecte, vam revalidar la confiança mútua. Per molt que encara em tracti com el seu becari, mai estaré prou agraït cap a ell pel mestratge rebut. Vaig estar quatre anys a la facultat, però l’ofici l’he après de la mà del Josep Anton, amb tots els errors i tots els encerts que això hagi pogut comportar.

Finalment, agraeixo també als periodistes d’altres mitjans amb qui hem coincidit i, en especial, a aquells ja s’han convertit en companys i amics. Als caps de comunicació d’institucions i empreses, als alcaldes i regidors que he hagut d’aguantar —i ells també a mi— i a totes aquelles persones que, per poc que sigui, m’heu facilitat la tasca durant aquest temps.

En les pròximes setmanes encetaré una nova etapa engrescadora i estimulant en la qual desitjo retrobar lectors i renovar aquell compromís iniciàtic que recordava a l’inici d’aquesta carta. La nostra és una feina que demana ser-hi, entendre i explicar. Així he procurat fer-ho des de Comarques i així espero continuar fent-ho a partir d’ara.

Sempre a punt!