Comencem un nou curs escolar, com sempre un curs ple de nous reptes. Aquest estiu hem viscut experiències molt diverses, moltes han estat de caràcter individual però d’altres col·lectives i especialment convulses i impactants, experiències amb un important ressó social. El curs comença també amb altres fets col·lectius que suposen canvis i noves maneres de fer.
Si la revolució per esdevenir un nou país està al carrer, l’escola ha d’emprendre la seva pròpia revolució per esdevenir un espai diferent.
Les institucions i agents socials ja fa temps que treballen en propostes de renovació pedagògica que cerquen, entre molts altres, l’objectiu d’aprendre a aprendre. A Lleida són ben conegudes algunes escoles que encapçalen renovacions i que estan vinculades a Escola Nova XXI. (per als que vulgueu saber més sobre el tema http://www.escolanova21.cat/) Segons consta en la seva web, aquesta iniciativa es tracta d’una aliança de centres educatius i entitats que treballen per la participació de tots els sectors en un procés inclusiu de millora de l’educació. Sota el paraigua de la Fundació Jaume Bofill, la Diputació de Barcelona, l’Obra Social La Caixa, la UOC i el Centre Unesco de Catalunya, nou centres de Lleida, de primària i secundària s’han vinculat a Escola Nova XXI. El procés de canvi se centra en el treball en xarxa, l’aprenentatge col·laboratiu i l’atenció a la realitat de cada centre. I està molt bé crear iniciatives, impulsar canvis! però és equitativa la inversió?
Alguns d’aquests centres amb més diners, amb més personal, amb nous espais, amb molt equipament tecnològic, amb més formació, amb més inversió… altres amb més creativitat, amb més entrebancs, amb més alumnes, amb vells espais, amb poc equipament tecnològic, amb més diversitat… tots sumen, però amb realitats ben diferents.
Però no només els vinculats a Escola Nova XXI estant cercant renovar-se, un tant per cent elevadíssim d’arreu treballen per a proporcionar eines útils per al futur dels infants. L’escola s’ha posat piles i està en marxa per generar canvi, cadascú amb les estratègies que els seus equips i recursos li permeten, i tots sota la pressió institucional i social, amb equips de mestres amb diferents motivacions, creences i formació, però tots intentant donar resposta a les noves exigències.
L’escola no només ha de fer un canvi de repensar i generar noves formes d’aprenentatge més ajustades a la realitat que vivim, sinó que ens hem d’endinsar en el treball d’ajudar als alumnes a conèixer-se millor, a identificar i gestionar les seves emocions, a comprendre la diversitat i a aprendre a aprendre en un entorn que no sempre és de màxima concòrdia i benestar.
Molt curts queden els recursos per poder abastir la gran quantitat d’obligacions que se li demanen a l’escola i, com sempre i com en totes les revolucions es tira endavant. Els mestres també estem en procés d’aprenentatge de com fer-ho, insegurs, sense massa eines, però s’avança gràcies a que creiem en la capacitat transformadora de l’educació, s’avança gràcies a la força de voluntat i el treball constant, s’avança perquè estem convençuts que cal teixir un futur diferent i ajudar als infants a apoderar-se del món en que viuran.
Tinguem un molt bon inici de curs i tirem endavant amb bon humor, il·lusió, respecte i estimació, segur que ens en sortim!
