La columna
Titellaires
Fa uns deu anys hi va haver una creuada contra alguns grups de l’anomenat rock radical basc. Sota l’argument de l’apologia del terrorisme, es van perseguir durant mesos i anys grups com Soziedad Alkoholika, Su Ta Gar o Berri Txarrak . El motiu dels demandants, l’Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT), eren les seves lletres, que no caldria reproduir i que eren tan explícites com la lletra d’“Explota zerdo”.
Malgrat les protestes i lo gràfiques que eren les lletres, els recursos de l’AVT mai van prosperar i cap d’aquests grups van ser mai condemnats. Els grups en qüestió hi van perdre una mica – alguns concerts cancel·lats per pressió de l’AVT – i hi van guanyar molt: Els seguidors es multiplicaven als concerts mentre les proclames i les mostres de suport augmentaven exponencialment.
El tema dels titellaires s’ha magnificat a proporcions bíbliques. És prou evident la poca sensibilitat de la pancarta que resava “Gora Alka-ETA” i l'errònia classificació de l'espectacle. També s’hauria pogut anunciar als pares, amb més antelació, que prohibit portar-hi nens a menys que aquests volguessin que els petits es familiaritzessin amb execucions a jutges. Però potser la gestió de tot el que ha vingut després haurà resultat desproporcionada.
Aquesta alta mediatització proporcionarà als autors d'aquest assumpte una sèrie d’avantatges i inconvenients. La mala és que perdran algunes contractacions recents, cancel·lades per pressions, la bona és que es passejaran triomfals per totes les fires de teatre (adult) i ompliran de curiosos i seguidors les places i sales. I no, no aniran a la presó.
Fa deu anys ja passava amb grups de rock i ara amb titellaires. No n'aprenem, es veu.