Ens hem fet grans llegint Mafalda, i encara que el seu autor ja no la pugui dibuixar més, totxs som Mafalda, Mafalda representa el nostrx nenx interior, la mirada innocent que no entén el món que l’envolta.
Mafalda és qui s’atreveix a dir: – El rei està despullat-.
Necessitem més Mafaldes i menys escriptors autocomplaents i paternalistes. Necessitem qüestionar-nos el per què i el com.
Prou d’ideals impossibles, i de mantenir un dogma absurd que legitima la idea d’un ordre natural, immutable i etern que regula el constructe social.
La societat no es mou per una força que neix del no res, sinó que es mou a base de polítiques i gestions, a base de discursos que assimilem i reproduïm. Res és neutre i res està fora de la base teòrica i ideològica.
Mafalda és una representació fictícia, però una ficció real i viva, no hi ha res de dolent en ser crític/a i qüestionar-se el món que habitem.
El rei està despullat, i és la veu de l’infant la única que encara no està atrapada per les relacions i les interrelacions que ens travessen, ni l’alienació que les dinàmiques del sistema ha generat.
No necessitem cap veu paternalista que ens digui què hem de fer, necessitem reflexió, necessitem consciència col·lectiva, ens necessitem les unes a les altres.
Mafalda és la veu que diu prou, la veu que interpel.la dins l’espai públic, que crida que existeix, que sap que és necessari el reconeixement de tots els agents que interactuen dins aquest.
Mafalda és cada unx de nosaltres que busca respostes a allò que no entén.
No, Mafalda, no siguis dòcil. Qüestiona-ho tot, docents inclosxs, perquè no son déus que ostenten la veritat absoluta, son persones humanes i, com a humanes, s’equivoquen.
Qüestiona la teva família, perquè com a adolescent ho has de fer, doncs estàs perseguint la teva pròpia identitat, doncs estàs buscant la teva pròpia veu i el teu lloc dins una societat que t’infravalora i et fa ser submisa, prima i obedient.
I et volen així perquè així ets fàcil de manipular, perquè així entres als cànons d’un ideal de bellesa que et converteix en objecte sexual i no en subjecte de desig amb capacitat de desitjar i sentir plaer.
Mafalda no siguis obedient, no segueixis cap ordre sense entendre la seva intenció i el seu perquè.
Mafalda fes treballar les persones adultes, no siguis entregada i anul·lis la teva existència, no alimentis els egos de qui es creuen saber-ho tot, que et miren amb condescendència i et sotmeten per poder mantenir el seu poder i els seus privilegis.’
L’estructura patriarcal ha fet molt mal, per això Mafalda no volen que la qüestionis, no sigui que ens en adonem que el rei esta despullat i que no hi ha cap ordre etern ni immutable que fonamenti el poder i el estatus que els “senyoros” mantenen a costa de fer-te invisible i inexistent.
I sobretot Mafalda, gràcies per fer-nos reflexionar. Gràcies Quino per tots aquets anys, i gràcies a totxs aquellxs que s’atreveixen a dir: -El rei està despullat- i ara què? I com ho fem?
