Fa un parell de dècades es va popularitzar l’eslògan “els petits canvis són poderosos” gràcies a una campanya que volia conscienciar la ciutadania que les grans transformacions, en aquell cas tenint cura del medi ambient, requereixen també accions individuals. Ha estat la suma de petits canvis d’hàbits a les nostres llars que ha fet poderosa la consciència social que hem de cuidar el nostre entorn, perquè ens hi va la vida també.
Amb el pas del temps i especialment a les terres de Lleida, el Pirineu i l’Aran, hem sabut lligar de manera efectiva la cura del nostre entorn paisatgístic amb la singular qualitat dels productes i serveis que hi oferim: gastronomia amb ingredients d’una horta i una ramaderia curats al natural, turisme cultural i patrimonial sense aglomeracions, la proximitat entre els centres de treball i les nostres llars en un entorn segur i saludable…
Però no podem ni hem de quedar-nos aquí. El risc seria tancar-nos en una mena de monocultiu que ens atorgui una simple qualificació de reserva natural per al gaudi dels que ens venen a visitar, paradoxalment, a costa d’impedir-nos no el creixement sinó el manteniment mateix de la nostra forma de vida. La demarcació de Lleida, la més gran i la més despoblada de Catalunya, ha trobat fins ara la fórmula per a defensar la nostra forma de vida malgrat l’evident falta d’inversions en infraestructures que ens resten competitivitat en comparació a les zones més properes a l’àrea metropolitana de la capital. Un dels exemples més paradigmàtics és la inexplicable odissea per a connectar-nos per autovia amb Tarragona, on les terres de l’interior tenim el nostre port, la nostra porta a les exportacions dels productes amb segell lleidatà tan valuosos.
Ens hem de transformar, és evident. I ho hem de fer amb la intel·ligència i el coneixement adquirit en dècades passades i sense caure en el fals debat que, per créixer, hem de sacrificar les nostres singularitats i el nostre medi ambient. L’era del creixement a base de polígons amb indústries que generen molta mà d’obra però malbaraten el medi ambient ja ha quedat enrere, i afortunadament a les nostres contrades només s’ha donat en comptades ocasions. No hem pogut retenir població, és cert i és un problema, però es tracta d’un problema que podem abordar en millors condicions ara com ara, que ja tenim clar a què no pensem renunciar, que és la qualitat de vida. I aquesta és, precisament, la nostra millor oportunitat per a guanyar el futur.
Totes aquestes reflexions cobren més força que mai a causa dels efectes socioeconòmics produïts per la pandèmia de la Covid-19, però us he de dir que des de la Diputació de Lleida, i especialment des del Patronat de Promoció Econòmica, ja ens havíem dedicat de ple al projecte de Transformació Econòmica de les terres de Lleida des de l’inici de l’actual mandat, quan la possibilitat que un virus posés en escac la nostra societat només podia protagonitzar novel·les i pel·lícules de ciència-ficció. Perquè la Covid-19, en realitat, ha accelerat la percepció ciutadana i dels agents econòmics de l’encert en les anàlisis que ja al desembre de l’any passat fèiem des del Patronat: cal transformar la nostra economia per trobar, enfortint els nostres recursos i potencialitats, les oportunitats que ens permetin retenir població i talent per la senzilla raó que des dels nostres municipis tenim la força suficient com per a desenvolupar els nostres projectes de vida. I aquest factor, alhora, ens ha de permetre atreure nou talent a les nostres contrades.
En les darreres setmanes ha començat ja a surar cap a l’opinió pública la concreció efectiva de projectes encaminats cap a la transformació econòmica de les terres de Lleida. Us podeu imaginar que una Oficina Tècnica que coordini les inversions europees de transformació entre Generalitat i Diputació per fomentar l’economia verda, circular i digitalitzada no s’improvisa d’un dia a l’altre; com tampoc la creació d’una àrea d’investigació per al desenvolupament de la tecnologia 5G; o la refundació de l’actual Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida en el futur Patronat de la Transformació Econòmica de les Terres de Lleida. Són projectes que venen d’abans de la pandèmia i que hem liderat des de la Diputació de Lleida per encarar amb garanties l’etapa post-Covid, juntament amb tota una sèrie de mesures que també analitzem en detall abans d’anunciar-les.
L’objectiu final no el podem perdre de vista, i en part l’hem pogut visualitzar en el resultat de l’enquesta sobre l’impacte econòmic de la pandèmia que aquesta setmana ha donat a conèixer el Patronat de Promoció Econòmica. Ha de ser la globalitat de la societat, això és les institucions i les entitats però també la ciutadania lleidatana en general, que s’ha de comprometre a maximitzar els esforços de manera col·laborativa en pro d’un objectiucomú, que és la recuperació del teixit productiu local.
Des de les administracions ens toca promoure, com fem a la Diputació, mesures d’impuls d’un nou marc socioeconòmic, però us vull esperonar a posar en valor petits canvis individuals, com dedicar més espai de la nostra bossa de la compra als comerços locals, que seran prou poderosos com per facilitar les polítiques d’arrelament a una terra que la volem nostra, però també pròspera, gràcies a les nostres pròpies oportunitats i singularitats.
