Si prenem un dia qualsevol, feiner, a les 8 del matí i sortim de casa, veurem un munt de gent en cotxes, motos o autobusos camí del treball, l’estudi o d’alguna gestió personal. Aquesta gernació, més xocant a l’hivern amb el fred i la boira, no ens inspira gaire joia. Diguem que semblen més aviat un exèrcit d’autòmates rutinaris amb moviments pautats. Si us hi fixeu impressionen no tant perquè vagin adormits, tristois, cansat o fins i tot uns pocs, contents. Impressiona per la docilitat, la mansuetud, el conformisme i l’apatia que transmeten. Un Purgatori modern.
Crec que aquest quadre del matí on, nosaltres també en som partíceps, cal sacsejar-lo o pintar-lo de nou. Hi ha unes opcions polítiques pròpies de la societat i del poder que caldria exigir. Ja fa massa anys que no fem salts endavant en drets socials, ancorats en conquestes antigues. Per exemple, hem d’avançar reduint la jornada laboral bé en 4 dies de 8 h o bé 5 dies de 6 h. Proposta que el Sr Cañadell, president de la Cambra de Comerç de Barcelona ja defensa en públic. A més a més cal augmentar salaris, permisos i drets de tota mena, tot assolint un nou contracte social.
Quant a les accions individuals, jo aconsellaria trencar rutines diàries com anar a treballar sempre pel mateix camí, sentir les mateixes emissores de ràdio, llegir els mateixos diaris o fer el cafè al lloc de sempre amb la gent de sempre. Hem de canviar i ser conscients que cada dia és un plat que cal “amanir”, posar-li vida pròpia, salsa, color i ingredients. No podem acceptar tanta grisor.
El treball essent molt important no ens hauria de marcar tant, som molt més que treballadors i contribuients. L’ any 2020 ja és aqui i no és cap Odissea a l‘espai ni cap Blade Runner, tanmateix el Big Brother i El món feliç d’Aldous Huxley sí que es fan presents cada cop més. Control i submissió.
Leopardi, el literat italià, escriu en un conte que la “vida bona” és la que ha de venir, la que no hem viscut encara, sempre és la del futur. Walt Disney que somiar la vida en color és felicitat.
Per tant, vita buona, colors vius i com deia Johan Cruyfff, “sortiu i gaudiu“
