Benvolgut Lector,
De vegades en aquestes ciutats de província com la nostra, es produeix el miracle. Petits actes fan que esdevinguin capitals, metròpolis, àgores i no pas de ciment ni de qüestions administratives sinó de saber, de cultura, de Poesia en majúscula.
Ve a tomb la digressió perquè ahir vaig anar a un acte poètic de l’Aula de Poesia Jordi Jové. Es tractava de presentar un important poeta alemany Jan Wagner que, sorpreses de la vida ha estat traduït al català per Edu Baró, un lleidatà afincat a Berlín.
L’autor Jan Wagner arribà amb un posat jovenívol i acadèmic, vestit de «casual» elegant i el traductor Eduard Baró arribà amb un aire de «stone» (de «Rolling Stones»). Era curiós observar-los perquè la inicial diferència exterior amagava l’amistosa complicitat entre ells durant l’acte. La presentació fou breu i concisa, Wagner llegiria en alemany i Baró la traducció en català. Tan bon punt Wagner començà a llegir amb pausa i aplom, aquella llengua germànica em sembla dolça com mai abans, i un cert plaer sensual sortia del ritme, de la dicció, tal volta com succeeix amb la música. Després Baró en català occidental posava lletra i sentit a la lectura de Wagner. Si a més a més hi afegim que Wagner busca que els poemes siguin fotografies, diapositives de la realitat quotidiana a la qual canta, doncs oli en un llum.
Recordo especialment dos poemes, un anomenat «Llençols» on retrata en paraules el plegar dels llençols com un ball entre dues persones que van i venen fins a deixar el «paracaigudes» ben plegat.
I un altre poema sobre la història singular d’un personatge popular d’Hamburg, el pirata Störtebeker que navegava les aigües del Mar Bàltic i del Mar del Nord. L’any 1401, després d’una batalla naval, el van detenir i conduir a la ciutat on fou decapitat. Abans d’escapçar-li el cap, però, va demanar una última voluntat, que posessin en línia els altres pirates condemnats i que, un cop decapitat si ell aconseguia com un pollastre caminar sense cap, s’indultés als pirates fins allí on arribés. Sembla ser que «només» va arribar fins a l’onzè perquè el botxí li feu la traveta. Malauradament, l’alcalde no complí la promesa i els executà a tots malgrat la gesta.
En conclusió, una vetllada poètica entre Alemanya i Lleida, propiciada per aquests «homes de raça gegantina» de l’Aula de Poesia Jordi Jové que amb quatre rals fan miracles. Fins i tot ens van regalar el llibre als presents!!!
Tiro cap a casa content com un gínjol mentre rumio amb el pirata Störtebeker, l’home-pollastre, amb els llençols que plegava de nen amb ma mare i amb l’accent i so de la llengua de Goethe. De vegades en aquestes ciutats de província com la nostra…
