Jesús Moncada és un escriptor meravellós de Mequinensa, que ja ha esdevingut un clàssic de la literatura catalana. La seva obra més important és “Camí de sirga” on recull les darreres vivències de la Mequinensa que serà inundada pel futur pantà. Aquest llibre és a part d’ un cànon de riquesa lingüística colossal, la construcció del món universal de Moncada. I ho fa des d’un poble miner de la Franja, bastint des del paisatge i la llengua, els sentiments dels vilatans , és a dir, les claus de la universalitat: amor, odi, tendresa, por, mesquinesa, dubtes, amistat, sexe, humor, etc. Moncada ens demostra que ser universal és ser autèntic i només s’és autèntic des de l’arrel del lloc i medi on creixes. Ras i curt , ho digué ja Estellés en un bell poema “de no ser res si no s’és poble “.
I tot això per què? Us preguntareu. Doncs molt senzill. Darrerament sento moltíssim com polítics, periodistes a sou, intel·lectuals de pa sucat amb oli, economistes? (sí economistes ! encantats d’ auto escoltar-se), em parlen de ser ciutadans del món, de cosmopolitisme que, oh sorpresa! sempre es lliga al status quo dels Estats i del diner, i em parlen des d’ una retòrica buida i banal. Llavors em ve al cap Moncada o si voleu Cervantes, o Ausiàs March o qualsevol clàssic literari i me n’ adono que sentir-se cosmopolita per viatjar en business class, per fer anar mils apps i gadgets, per parlar un anglès de negocis sense haver llegit un sonet de Shakespeare, és una impostura. Veja’m ! Si entenem el cosmopolitisme com ser ciutadà del món, per damunt de fronteres i límits polítics i culturals, ho signo ja. Però molt em temo que aquestes veus que denuncio, entenen el cosmopolitisme des d’una lògica estantissa i tancada, on el món hauria d’esdevenir talment un gran McDonalds, cada cop més igual, més americanitzat, més occidentalitzat, un simple mercat. De fet, anem cap aquí i possiblement el procés s’accelerarà car Amazon, Google, Apple, qui ens construiran les nostres vides futures arreu del planeta. Potser la vella Mequinensa de Moncada és ara aquest món actual tan divers que es vol sacrificar pels nous temps economicistes que venen. I tanmateix sempre hi haurà algun escriptor que farà un nou “Camí de sirga” per explicar el món universal des d’una taverna grega, un camp de tarongers a València o un mas a la Provença, i ens tocarà tot allò que diu i escriu. Aleshores entendrem el lligam Universal que portem tots a dins, més enllà de la faramalla mediàtica. En conclusió, què més universal que un patró mequinensà de llaüt anomenat Nelson!!! Llegiu Moncada, des de Mequinensa entendreu millor el món i a vosaltres mateixos .
