La crisi del coronavirus ha contagiat fins ara a més de 8,4 milions de persones al món i s’ha endut la vida de 454.000 persones, més de 28.300 a l’Estat espanyol. Dades oficials esgarrifoses tot i l’evidència que estan molt per sota de les dades reals.
Els governs van dir que això «és una guerra» però ni tan sols als soldats/es de primera línia, el personal sanitari, li van garantir les armes més bàsiques per combatre: els EPIS i les UCIs. S’han provocat molts contagis i s’han perdut moltes vides per la falta de personal i de mitjans. I si el drama no ha estat més gran encara, és per la tenacitat i la voluntat de tot el personal sanitari (metges/es, infermers/es, netejadors/es, zeladors/es …)
Els que com els treballadors/es de la sanitat, les organitzacions sindicals, socials o polítiques, han anat denunciant en aquests anys les polítiques privatitzadores, denunciant les retallades en sanitat i que la sanitat no és un negoci, és un dret, tenim l’obligació i el dret d’assenyalar amb el dit els culpables que la pandèmia ha causat més estralls dels que podria haver fet amb una sanitat pública al servei de la societat i no dels especuladors.
Els governs de PP i de PSOE que van fer torns en aquests anys, com Junts pel Sí o PNB a Catalunya i País Basc, són responsables de les polítiques de privatitzacions i retallades…que maten.
En totes les CCAA es porta produint des de fa anys una tendència a disminuir les plantilles, tancaments de centres, plantes i quiròfans, i retallades en atenció primària.
No en va, amb els vots de PSOE, PP, PNB, CiU i CC es va aprovar la Llei 15/97 de «Noves Formes de Gestió en la Sanitat» que obria el camí legal per transformar el sector públic sanitari en un mercat per a les constructores i després d’elles els fons voltors.
Les xifres a escala mundial mostren que la pandèmia està lluny d’haver acabat i els rebrots estan a l’ordre del dia. Però el govern PSOE-UP i tots els governs autonòmics, al dictat de la gran patronal, estan prenent decisions ràpidament perquè prevalguin els seus interessos econòmics per sobre de la vida de les persones. Els que parlen de l'»interès general», són els mateixos que van desmantellar les indústries i van generar una economia de dependència, especialment el turisme, i ara enmig de tanta xerrameca i promeses incomplides, no tenen més propostes què optar entre morir de malaltia o de fam.
