La regulació de la videovigilància sempre ha estat motiu de discrepàncies. I amb tota la raó, perquè la nostra intimitat ha estat, és i hauria de ser un bé preuat i altament protegit. Però l’evolució de la tecnologia ha posat al nostre abast una sèrie d’eines i mitjans que, precisament, faciliten filmacions, fotografies, gravacions de veu i tot allò que, de fet, la normativa s’ha afanyat a preservar, o almenys, a intentar-ho.

Aquest fenomen xoca frontalment amb la seguretat quan es tracta de custodiar l’espai públic i la gestió d’allò que hi passa. I no parlo dels fets amables que s’hi donen, sinó d’aquelles circumstàncies que perjudiquen i malbaraten la convivència. 

Estarem d’acord en el fet que no podem convertir els espais públics en escenaris on el Gran Germà tot ho veu. No obstant això, quan passa allò que ningú vol que passi, tots voldríem tenir les imatges perquè, aquells que en són responsables, siguin reconeguts i portats davant la justícia. 

Hi ha un problema, però, que se sol manifestar en les zones amb menys població. Aquestes normalment són zones rurals, i aquí fer instal·lacions de càmeres de videovigilància, fins i tot quan les mateixes administracions locals en són les impulsores, es torna quasi una missió impossible. I el cert és que pensem que seria extremadament útil, fins i tot per aconseguir un efecte dissuasiu, el fet de poder disposar d’aquesta tecnologia de forma més àmplia i estesa. 

Sabem que existeix un projecte finançat amb fons europeus del qual n’és beneficiària econòmica la Generalitat de Catalunya, que en principi finalitza al gener de l’any 2025, tot i que s’emmarca dins del període 2021-2027. Sabem també que aquest projecte ja s’ha posat en marxa en diferents poblacions de la demarcació de Lleida i que hi ha un acord de Govern de juny del 2023 amb assignació pressupostària als efectes.

Però creiem que és del tot necessari ampliar i facilitar aquests mitjans a aquells municipis que es troben més desemparats. Les zones rurals, pel que ens diuen, estan patint la rauxa del fenomen delinqüencial i ara ja es tracta d’una clara necessitat.

Els Mossos d’Esquadra i les Policies Locals que treballen en el territori estan fent una gran tasca en la gestió de les zones rurals. Però arribats aquí, fins i tot els cossos policials necessiten més mitjans i recursos per fer millor la seva feina. 

Trobem del tot pertinent potenciar aquests mecanismes tecnològics per donar seguretat a tothom per igual, accelerant la implantació d’aquestes solucions en les zones rurals. Doncs amb urgència, ho necessitem.

Agustí Jiménez, alcalde de Torre-serona