La columna

La columna

Violència què? Violència obstètrica

26-12-2017
Violència què? Violència obstètrica

Tot just fa uns 10 anys que vaig sentir per primer cop el concepte de ‘violència obstètrica’ en el marc d’una formació en igualtat de gènere. Parlar de manera inadequada durant l’atenció al part, infantilitzar i ridiculitzar les pacients, deshumanitzar el procés, ocultar informació dificultant la presa de decisió de les dones, no demanar el consentiment informat en determinades intervencions i practicar-les sistemàticament, etc. És una violència invisibilitzada, no especialment reconeguda i acceptada socialment.

Fa 9 mesos que he estat mare. Durant l’embaràs, com és habitual davant del desconegut, vaig tenir moltes pors i moltes incerteses. I, malgrat que no tenia massa intenció d’amarar-me de literatura –només el just i necessari- vaig topar, afortunadament!, amb una llevadora que assisteix parts a casa que generosament va compartir amb mi els seus coneixements amb la finalitat d’apoderar-me davant del part, de donar-me informació sobre els meus drets com a pacient en l’àmbit sanitari i eines per a conèixer que un altre part és possible. Des d’aquí, gràcies. Moltes gràcies.

Tot el que llegia i ella m’explicava contrastava amb la meva predisposició –que venia de sèrie- d’afrontar el part posant-me en mans dels i de les professionals de la salut ‘a cegues’, seguint el consell que em repetia una estimada amiga “Tu, fes el que et diguin. Tu ajuda, col·labora, no et posis tiquis-miquis i ja veuràs que tot t’anirà bé.” I jo, que sóc cagadubtes de mena, em movia entre el que creia que havia de ser el meu part i la por ‘a portar la contrària a aquelles persones que se suposa que en saben’. La por. La maleïda por. L’eina més poderosa per al control.

Malgrat els dubtes i a causa de la por que es gestava en les successives visites mèdiques, vaig posar-me en mans dels i les professionals de la salut, sense objeccions. Amb la perspectiva, però, t’adones que durant la recta final de l’embaràs i, especialment, durant el part, es donen un seguit de circumstàncies que gràcies a les informacions alternatives a què tens accés, posen en qüestió la pràctica mèdica més habitual i freqüent, basada en la patologització d’un procés natural com aquest.

Per anar al gra, en el darrer trimestre de gestació, quan ja estava sobre la setmana a terme, s’insistia en el ‘si no ve sola, la farem venir’. Desitjava posar-me de part de forma natural, però no. El dia en qüestió, la metgessa em va demanar que m’estirés, em va dir que em faria un tacte vaginal i... mai no havia sentit tant de dolor! Gràcies a aquella llevadora de qui us he parlat, vaig saber que allò no era un tacte. «És la famosa maniobra, veritat?» I ella: “Sí, efectivament.” Per por, no vaig gosar dir-li que és obligatori sol·licitar-ne el consentiment a la dona”. La maleïda por.

La metgessa em va dir que si no m’havia posat de part al dia següent a les 9.00 del matí havia de ser a l’hospital per a induir-me el part. Davant els dubtes, la llevadora em va dir que jo tenia dret a no anar-hi. Però la por, un altre cop, em va fer «fitxar» al dia següent a l’hospital, de nou a la disposició de l’equip mèdic, sense obstacles, per al procés de part.

A partir d’aquest moment, i al llarg de més de 32 hores, em vaig sentir com un animal sobre el qual decideixen tot, absolutament tot i sense explicar absolutament res, i a qui qüestionen fins a l’últim detall. El tret de sortida és la medicalització per a induir el part, m’immobilitzen en un box amb monitors i un soroll insuportable cada no sé quantes hores, a fer-me tactes vaginals a tort i a dret sense demanar permís, a convidar al meu company a que se n’anés deixant-me sola, sense ningú que m’acompanyés en els moments de màxima intensitat de dolor – a crits, vaig demanar l’epidural, i això que em plantejava no utilitzar-la si podia suportar el dolor, però en aquelles circumstàncies era impossible-. Van seguir les maniobres per abaixar el nadó i em van dir “Si no baixa en 3 quarts d’hora, que és el termini que tens, t’ajudarem” i vaig preguntar “Com m’ajudareu, amb una cesària?”. “Sí, és clar”, em van respondre. La por tornava a intensificar-se. I arribem al paritori.

Vaig sentir les llevadores com a aliades però en el moment del part no pintaven gairebé res. Són relegades a un segon pla. Jo no portava pla de part (tot i que coneixia la possibilitat de fer-ho), per no ‘caure malament’, però portava de memòria una petita llista de coses: prescindir de l’epidural si podia suportar el dolor, realitzar els tactes i els monitors estrictament necessaris, no realitzar l’episiotomia perquè havia treballat la zona perineal, que em posessin la criatura al pit immediatament per fer el pell amb pell, entre d’altres. Res de tot això. Més de 8 persones. 2 assistint al part, les altres mirant i parlant del dinar que farien a continuació. Horitzontal, per a comoditat de l’equip, és clar. Dues persones se’m pugen a la panxa i amb els avantbraços em fan força per abaixar el nadó (maniobra de Kristeller, desaconsellada per l’OMS a causa del risc. Per cert, no consta a l’informe hospitalari. Per què?), episiotomia sense respectar la meua decisió, instrumentalitzat sense previ avís (ajudada per una ventosa), no em posen la nena al pit i no em donen cap explicació... I no parlem del postpart... ni de la lactància..., les dificultats dels quals són, en bona mesura, una conseqüència de les condicions del part.

El meu és un testimoni, com molts d’altres que (de)mostren com opera la violència obstètrica. Per inèrcia. Un cas comú. Repetit. Institucionalitzat.

El Dia Internacional contra la Violència envers les Dones, em vaig sorprendre gratament en sentir que el telenotícies de la televisió pública catalana dedicava una peça informativa a la violència obstètrica. Alguna cosa està canviant. Posar-ho a l’agenda mediàtica... serà una primera passa?

Cristina Rodríguez Orgaz
Especialista en gènere i actriu

Agenda

març

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31