La columna

La columna

A vista de gos

04-09-2017
A vista de gos

A molts calendaris tradicionals, la data del 17 d’agost apareix, mig en broma, com el dia del gos (Recordeu: 15 d’agost, Santa Maria, el 16, Sant Roc, i el 17, el gos de Sant Roc, o per altres el dia de dormir i recuperar les forces de la Festa Major). Aprofitant la data, m’he imaginat donant un passeig a la ciutat a “vista de gos”. No conec Lleida “a vista d’ocell”. L’he vist en filmacions d’avioneta, helicòpter o dron, però jo encara no hi he volat per sobre com no sigui en somnis... Però cada dia en passejo un bon tros amb el gos, amb la nostra gossa més ben dit. I amb els seus ulls les coses han de ser prou interessants i diferents. Com per aprendre’n.

M’imagino que la meva ciutat a vista de gos, és diversa i bastant agraïda, no té grans accidents topogràfics, ni grans perills, i té espais variats –mai prou ben repartits- amables per a bèsties i persones.

Però això sí: és una ciutat bruta. Només els amos de gos sabem la merda que hi ha arreu i que altres no recullen. Tots sabem la que recollim cada dia, dos o tres cops, i les bossetes que fem anar, i quan cal els papers, i les adversitats d’algun dia de mal ventre o d’inoportunitat. Però en general, som els primers en queixar-nos d’aquells que no recullen el que pertoca a la seva estimada mascota, i els que esperem que algú ho castigui més que ara i que faciliti als que tenen mal d’esquena algun mecanisme d’ajuda, ni que sigui per no pagar justos per pecadors.

Tant o més greu és reconèixer la gran quantitat de menjar que es troba llençat pels racons. Si teniu escoles a prop, sabeu que el gos troba totes les restes d’entrepans variats i bolleria de moda, paperines i xuxeries. Però també trobem les deixalles dels que mengen “alitas de pollo” sembrant d’ossets perfumats tot el camí, dels que llencen les patates ensalsades, les crostes d’una pizza i altres delicadeses que el nas expert d’un gos troba sota de múltiples atropellaments.

Hi ha, a més, els racons de botellons, amb vidres trencats, olors fortes, llaunes mig abonyegades i mocadors tacats. Hi ha els racons pixats, ferum terrible. Hi ha els arbres morts o asclats, i els forats que han deixat... I finalment el tresor d’olors que, ara a l’estiu, es mou al voltant dels contenidors, molt més si aquests han estat assaltats i mig escampats.

Per un gos, a estones un nas amb potes, la ciutat és més que suggestiva, comptant amb tot això i l’olor de tots els congèneres que són molts. Però el seu nas fa veure als nostres ulls tanta porqueria que no és només un tema de la concessió de la neteja o de criticar l’alcalde ara que està de moda, si no d’adonar-nos del grau d’incivisme que compartim i de la mala educació dels nostres conciutadans petits i grans.

Espero de la sensibilitat dels nostres gossos, bèsties entranyables com són, que a més del festival d’olors i sabors podrits, apreciïn el verd frescal dels parterres regats, les fonts, la llum d’aquesta ciutat privilegiada, la natura dels afores i de l’horta que a vegades sembla envair les llambordes i les rajoles urbanes per fer ressorgir el verd allà on no toca..., i que vegin una canalla amable i una gent gran agraïda de compartir la seva dedicació fidel als humans.

I esperaríem dels humans que fossin una mica més nets i respectuosos amb el seu espai vital, amb l’entorn quotidià públic i privat, amb la salubritat conviscuda... així com podem esperar que siguin més humans (o més gossos) i no abandonin mai més una bèstia tan agraïda i familiar.

Pep Tort i Bardolet
Historiador

Agenda

març

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31