L’amenaça nuclear ja és aquí i amb més força si cap que mai, donades les situacions de diferents tensions geopolítiques que es van esgrimint a nivell mundial.
Les armes nuclears russes ja estan en estat d’alerta en resposta, segons el seu president Vladímir Putin, a les sancions d’Occident. No és un assumpte fútil, no és una cosa amb la qual puguem anar-nos ara a la fira. Si fem això és que som uns inconscients totals i que per molts «cops de pit», actualitzant la frase al moment, que ens donem ens importa el planeta i la vida res.
Hem perdut el rumb com a societat i la violència s’ensenyoreix, per tant, dia a dia per camps i ciutats. Les conseqüències que tindrien un esclat d’aquest calibre per a l’ésser humà serien inimaginables. Les crisis que hem viscut fins al moment a escala de prehistòria i història ens semblarien de riure si esclatés una guerra nuclear.
Per a evitar aquest desastre que campeja sobre els nostres caps en major o menor grau, però que existeix i és real, és necessari un canvi polític a nivell d’intel·ligència del sentit comú i també en l’àmbit de persones, de bases humanes que girin la seva òptica sobre com veure el món.
No és una vida per a estar sempre mirant-te el melic, si no és una oportunitat per a transformar situacions injustes així com hi ha també homes injustos.
Una guerra nuclear portaria canvis de temperatura entre 20 i 30 graus, pluges radioactives el que generaria fams interminables, alguna cosa així com viure a Venus.
Ni tan sols el Japó que va sofrir les conseqüències de dues explosions nuclears en el seu territori es va voler adherir al Tractat de No Proliferació d’Armes Nuclears, liderat per l’ONU.
Davant tanta inconsciència és necessari que cadascun de nosaltres alci la seva veu perquè sigui escoltada.
Jesús Antonio Fernández Olmedo
Columnista i autor dels llibres ‘Crónicas de Un Viajero’ i ‘El Nuevo Buscador’
