El Museu de Lleida: diocesà i comarcal és un consorci públic integrat per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida, l’Ajuntament de Lleida, el Bisbat de Lleida i el Consell Comarcal del Segrià. Amb tot, per sobre d’això, el museu som tots, els habitants del territori i el conjunt de visitants.
El Consorci neix a partir de l’adscripció de les dues grans col·leccions centenàries conservades a la ciutat de Lleida: l’arqueològica, procedent de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i hereva del fons que havia nodrit l’antic Museu d’Antiguitats, creat el 1868, i l’artística, que havia conformat l’antic Museu Diocesà de Lleida, fundat el 1893. Per tant, el museu és el resultat de la voluntat de reunir en un mateix contenidor arquitectònic les grans col•leccions patrimonials del territori.
El Museu de Lleida vol convertir-se en el referent patrimonial del territori lleidatà que gestiona els béns materials de les diferents cultures que han teixit la història de la regió de Lleida i actua perquè béns patrimonials i coneixement científic reverteixin en el ciutadà.
Les nostres funcions: estudiem, documentem, restaurem, conservem i posem a disposició del ciutadà el patrimoni col·lectiu perquè el conegui, el gaudeixi, el valori i l’estimi. Establim, també, les pautes necessàries per facilitar l’accés i la recerca als especialistes de les diferents disciplines.
El Museu de Lleida va obrir les seves portes el 24 de desembre del any 1997 amb l’exposició Prooemium, a l’església romànica de Sant Martí de Lleida. Actualment, gestiona la col·lecció diocesana, amb un important patrimoni artístic, procedent del territori lleidatà i de l’antiga diòcesi de Lleida. A la nova seu del museu, que quedarà instal·lada als espais de l’antiga de la Llar de Sant Josep, s’hi adscriuran el fons de la col·lecció arqueològica i el Gabinet Numismàtic de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida i el fons de la col·lecció artística de la Catedral Nova de Lleida.
Què oferim
Índex (18)
- Moneda d'Iltirta
- Encenser de la basílica del Bovalar
- Exposicions temporals
- Tassa de Genó. Aitona (El Segrià)
- Cap de silè de Tarragona
- Peces d'escacs
- Urna funerària de la necròpoli de Pedrós
- Urna funerària de la necròpoli de Pedrós
- Espasa de la necròpoli de la Pedrera
- Baptisteri de la basílica del Bovalar
- Tenalla de Genó /Aitona. (el Segrià)
- Capitell de la plaça Sant Joan (Lleida El Segrià)
- Bol
- Casc de ferro de la Pedrera
- Tassa de Carratalà
- Semis d’Ilerda de finals del segle I abans de Crist
- Capitall corintizant
- Flascó de perfums
L'estat
Moneda d'Iltirta
Unitat en bronze de finals del segle III abans de Crist. Al revers apareix el llop emblemàtic en actitud submisa i a sota, el nom de la civitas Iltirta.
Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs
Número d’inventari: GN-1237
L'Estat Visigot
Encenser de la basílica del Bovalar
Aparegué en les primeres campanyes d’excavacions a la basílica del Bovalar entre els cancells de la nau central.
Durant molt temps s’ha interpretat com d’origen copte; s’incorporà al conjunt litúrgic del Bovalar en temps de les reformes de la basílica, durant el segle VI.
Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs
Número d’inventari: L-2116
EXPOSICIONS TEMPORALS
Exposicions temporals
Des de la seva obertura l'any 1997, El Museu de Lleida ha desenvolupat una política d'exposicions temporals destinada a complementar les limitacions expositives de la sala habilitada a l'església romànica de Sant Martí amb la mostra Prooemium. A banda de promoure les diverses funcions de conservació i difusió que un museu modern i de la importància de les col·leccions que acull, aquestes exposicions han servit per difondre una part important dels objectes que romanen als nostres dipòsits, a l'espera de la nova seu del museu.
De la tasca del Museu de Lleida han sorgit exposicions de divers format, adaptades a les inquietuts dels diversos públics potencials, des de mostres de format clàssic com Sant Miquel Imatge i llegenda, Nadal des del Museu Diocesà, La imatge del pelegrí a Lleida, Dones i Madones o Pell de Pedra fins a exposicions de tarannà més divulgatiu com Els escacs i el cavaller o Una taula parada, passant per exposicions destinades a promocionar la tasca del nostre taller de restauració amb Obres restaurades al Museu de Lleida.
El nostre museu ha volgut obrir les seves col·leccions a la resta del territori català, és per això que també ha programat exposicions itinerants com Els escacs i el cavaller (Lleida, Àger, Balaguer, Barcelona i Castellar del Vallès), la mostra Una mirada al Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal organitzada a la Fira de Mollerussa o Una taula parada. D'aquesta manera pretenem donar a conèixer a la societat de Lleida i comarques l'existència del Museu i la seva història, la situació actual i el futur de la institució. Aquestes exposicions han servit per conèixer els interessos d'aquells que ens visiten, per millorar en futures intervencions i adaptar la nostra dinàmica a la societat en la qual el Museu està inserit.
El poble
Tassa de Genó. Aitona (El Segrià)
Les tasses amb apèndix a les nanses es documenten al pla de Lleida a partir del període de formació del Grup Segre-Cinca (1650-1250 abans de Crist).
L’origen dels apèndix a les nanses apareix en ceràmiques de la zona dels llacs alpins italians.
Més tard, els trobarem en tot l’arc mediterrani francès i, sobrepassant els Pirineus, es documenten sobretot a les comarques del pla de Lleida i a les veïnes de l’Aragó oriental i rarament al sud de l’Ebre.
Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs
Número d’inventari: L-2338
Municipium Civium Romanorum
Cap de silè de Tarragona
Escultura relacionada amb el seguici del déu Dionís. Representa un silè i es data en el segle II després de Crist.
Mostra una expressió exageradament somrient, no mancada de lubricitat.
Aquest tipus d’escultura serà àmpliament utilitzat pel romans benestants en la decoració dels jardins i peristils de les seves luxoses residències.
Museu Diocesà
Número d’inventari: 589
Frontera
Peces d'escacs
L’excepcional joc d’escacs de cristall de roca procedent del tresor de la col•legiata de Sant Pere d’Àger, del qual conservem 19 peces, és originari d’Egipte.
El cristall de roca és una variant del quars, incolora, transparent i compacta.
La indústria del vidre i dels objectes de cristall de roca va experimentar un gran creixement a l’Egipte tulunita i fatimita, ja que els seus artesans van assolir un alt grau d’especialització.
El joc va ser propietat d’Arnau Mir de Tost (? - 1072), senyor d’Àger, un dels principals artífexs de la conquesta feudal a la Catalunya Vella.
Urna funerària de la necròpoli de Pedrós
Contenia les cendres d’una incineració datada entre el 550 i el 775 abans de Crist.
Les urnes funeràries, amb una tapa normalment de pedra calcària, es col·locaven dins una cista de lloses disposada al centre d’un túmul format amb pedres i còdols.
Les necròpolis de túmuls són característiques des del Grup Segre-Cinca fins a l’edat del ferro.
Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs
Número d’inventari: L-2699
Llinatges
Urna funerària de la necròpoli de Pedrós
Contenia les cendres d’una incineració datada entre el 550 i el 775 abans de Crist.
Les urnes funeràries, amb una tapa normalment de pedra calcària, es col·locaven dins una cista de lloses disposada al centre d’un túmul format amb pedres i còdols.
Les necròpolis de túmuls són característiques des del Grup Segre-Cinca fins a l’edat del ferro.
Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs
Número d’inventari: L-2699
L'estat
Espasa de la necròpoli de la Pedrera
Malgrat que no es pot establir si ens trobem davant d’una arma produïda en aquestes contrades o importada d’àrees ultrapirinenques, la seva forma coincideix amb les tipologies cèltiques i ens indica una major relació amb el món gal que amb la façana mediterrània d’Ibèria, on la falcata és l’espasa més característica.
Data d’entre finals del segle V i mitjans del III abans de Crist.
Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs
Número d’inventari: L-1194
L'Estat Visigot
Baptisteri de la basílica del Bovalar
Baptisteri de la basílica del Bovalar
El poble
Tenalla de Genó /Aitona. (el Segrià)
Tenalla d’emmagatzematge domèstic d’aliments. Solien contenir cereal, farina, mel, aigua, sal, cervesa, etc.
Sembla que les del tipus com aquesta L-5210 servien per guardar-hi aigua.
Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs
Número d’inventari: L-5210
Municipium Civium Romanorum
Capitell de la plaça Sant Joan (Lleida El Segrià)
Aquest capitell corinti, realitzat en pedra calcària fossilífera marina, es localitzà l’any 1880 durant les obres de construcció de la nova església de Sant Joan.
El seu estil ha permès relacionar-lo amb els del temple romà de Barcelona, els del Tempio Rotondo de Roma i amb els de la Porta d’August de Rímini.
Se suposa procedent d’un edifici singular ubicat a l’antic fòrum construït per commemorar l’ascensió al rang de municipi de la ciutat d’Ilerda en època d’August.
Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs
Número d’inventari: L-11
Frontera
Bol
Estany fos
Segle XIV
Església de Benavent de Ribagorça (?)
Inv. 1.184L'esplendor de l'art islàmic de l'Al-Andalus s'estén des de l'emirat de Còrdova, fundat per Abd al-Rahman I l'any 756 d. de C., fins als regnes de taifes (segle XI).
La seva herència patrimonial és el resultat de l'arribada d'un gran nombre de savis, científics, poetes, artistes i mercaders que, vinguts de tot l'Islam, van deixar una nova empremta en la nostra civilització.
Aquest bol va ser concebut com a caldereta per a les mesquites; escrit en lletres cursives doblades, hom hi pot llegir sense dificultat Allah al-Malik (Déu és el Senyor).
Realitzat amb estany sobrecourat, resta acabat mitjançant la tècnica del martellejat en fred amb maça de fusta.
Té forma de got en forma de paràbola, de fons lleugerament convex, i presenta una faixa contínua suaument gravada al burí a la part posterior i un llavi horitzontal.
Cada un dels segments està animat amb motius epigràfics àrabs lleugerament burinats sobre un fons gravat amb incisions més profundes fetes al cisell.
L'estat
Casc de ferro de la Pedrera
Formava part de l’aixovar de la tomba d’un guerrer.
Presenta una perforació feta amb un objecte tallant, fruit probablement d’un ritus d’inutilització que afectaria tota la panòplia.
És de tipologia celta, de ferro i amb clatellera postissa.
Es data entre el segle IV i inicis del III abans de Crist.
Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs
Número d’inventari: L-808/2376
El poble
Tassa de Carratalà
Tassa carenada amb apèndix sobre la nansa.
És una forma omnipresent en la fase II (1250-950 abans de Crist) del Grup Segre-Cinca.
Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs
Número d’inventari: L-5407
Municipium Civium Romanorum
Semis d’Ilerda de finals del segle I abans de Crist
Semis d’una sèrie de la seca d’Ilerda commemorativa de l’ascensió de la ciutat a l’estatus municipal.
Data de finals del segle I abans de Crist.
Al revers es presenta el nom del MVN(icipivm) ILERDA damunt la lloba capitolina que ha substituït el llop ilerget.
Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs
Número d’inventari: GN-3906
Frontera
Capitall corintizant
Escultura en marbre
Segles IX-X
Artesa de Lleida
Inv. 582Aquesta escultura reflecteix la heterogeneïtat de l'art islàmic, el qual es nodreix de la influència de les cultures amb les quals va estar en contacte: la llunyana Pèrsia, tota la zona mediterrània...
En aquest sentit, la península Ibèrica és una de les àrees on va arrelar amb més força la seva herència cultural. Aquest capitell és una obra de taller local que formalment deriva del capitell corinti.
Hi advertim la presència de fulles llises, amb la combinació de fórmules que sembla que deriven de l'acant espinós i d'esquemes sorgits del món bizantí, per la manera geomètrica de compondre els rengs de les fulles amb les puntes unides.
Cal destacar, a escala formal, l'ús del trepant, combinat amb el cisell, tècnica utilitzada en els capitells islàmics d'època emiral.
És una peça islàmica datada al voltant dels segles IX-X, sobretot per la tendència a l'esquematització i l'ús del trepant, tan peculiar dels capitells hispanomorescs.
Frontera
Flascó de perfums
Talla en cristall de roca
Realitzat a Egipte i importat
Segles X-XI
Col·legiata de Sant Pere d'Àger
Inv. 1.865Aquesta talla pertany dins de l'art islàmic, al període fatimita. La talla pertany al període fatimita d'art islàmic.
Els fatimites, una de les civilitzacions més originals i refinades de la història, van transformar el Caire en la ciutat de les mil i una nits.
L'Occident medieval va quedar fascinat per la riquesa artística dels palaus d'Orient, i a través de l'espoliació de les croades o dels intercanvis comercials va adquirir un gran nombre d'objectes fatimites, com aquest component d'un flascó de perfums.
L'objecte adopta la forma d'un prisma quadrangular que duu adossada a cada cara una mena d'escuts arrodonits i còncaus amb una decoració de forma ametllada cap al centre.
La base està tallada amb dues canals que es creuen en angle recte per tal d'aconseguir les quatre potes en què se sustentava.
Respon a una tipologia denominada de "queixal", perquè els quatre peus en què es sustentava recorden aquesta forma.
Pertany a una abundant sèrie de perfumadors en cristall de roca, vidre i altres pedres dures, luxosos contenidors dels sensuals perfums de l'Orient.
Notícies de l’entitat
- El Museu de Lleida celebra la Nit i el Dia Internacional dels Museus amb una aposta pel canvi i la transformació
- El Museu de Lleida i la Fundació Sorigué inauguren «Origen», un diàleg entre art contemporani i història
- El Museu de Lleida posa en marxa diverses accions pel dia de la dona
- El Museu de Lleida rep avui els premis Enderrock i Musa
- El Museu de Lleida cedeix obres destacades al nou Museu del Renaixement i al Museu de la Música
- Un gravat del Museu de Lleida viatja a Girona per l’exposició dedicada a Roser Bru
- El Museu de Lleida ofereix dues conferències sobre els templers i el modernisme en el Vè Cicle del Cercle d’Amics
- Carles Trepat homenatja Emili Pujol amb un concert commemoratiu al Museu de Lleida
- Activitats familiars, jornades educatives i un concert de Carles Trepat posen el punt final a dues grans exposicions del Museu de Lleida
- Les Nits Gastronòmiques del Museu de Lleida repassen la història del Convent del Roser
- Emili Pujol, un músic garriguenc de ressò internacional
- El Museu de Lleida acull una exposició que recorre la història de Catalunya a través d’objectes quotidians
