Carla Simón ha recollit aquest dissabte una dels reconeixements més rellevants del sector cinematogràfic espanyol, el Premi Nacional de Cinematografia que atorga el Ministeri de Cultura. En unes declaracions prèvies als mitjans, Simón ha defensat que ha d’existir tot tipus de cinema, tant el comercial com l’independent, però ha reivindicat la necessitat que el més ‘indie’ se’l protegeixi i acompanyi perquè és “fràgil”. Alhora, en declaracions als mitjans, ha constatat que poc a poc i encara “tímidament” es vagi democratitzant el cinema i el paper de la dona es faci més present. Amb la distinció, la directora segueix els passos de directors catalans com J. A. Bayona o Isabel Coixet, que l’han rebut recentment.
En recollir el guardó al centre cultural Tabakalera, Carla Simón ha assegurat que fer cinema és una “forma de viure i una manera d’estar al món» i ha agraït el camí obert per altres directores, des d’Agnès Varda i Chantal Akerman fins a Pilar Miró, Icíar Bollaín i Isabel Coixet. «Estem davant una tímida democratització del nostre ofici, algunes maneres de treballar han quedat obsoletes i apareixen noves històries i noves mirades», ha aplaudit la directora d»Alcarràs’ i ‘Estiu 1993’. «Però, per inversemblant que sembli el 2023, encara es censuren pel·lícules i obres de teatre per raons polítiques en diversos llocs del nostre país i ens autocensurem a vegades pel políticament correcte», ha carregat Simón.
«Vivim temps de canvi, sí, però què fràgils que són aquests temps», ha reflexionat en veu alta la directora barcelonina, que igualment ha fet una defensa aferrissada del cinema independent. «S’ha de protegir més que mai. Es tracta d’un cinema amb ànima, fruit d’un risc, uns reptes i un joc. Que necessita temps i rigor, i que quan connecta amb l’espectador el fa créixer», ha enumerat Simón. «Em sento una gran privilegiada de poder dedicar-me en cos i ànima al cinema. I aquest premi és un reconeixement a les pel·lícules fetes, però sobretot es tracta d’una empenta per les que vindran», ha conclòs la directora barcelonina, que ha introduïda per les seves amigues cineastes Elena López Riera i Meritxell Collell.
DESTAQUEM
«Aquest premi no és només un reconeixement a la teva trajectòria professional, sinó un reconeixement a la teva forma de ser, d’estar i de relacionar-te», ha afegit el ministre de Cultura i Esports, Miquel Iceta. «Representes una onada d’aire fresc i algun dia descobrirem el teu secret, el de perquè tothom vol ser amic de Carla Simón», ha ironitzat Iceta, que s’ha dirigit inicialment en català a la cineasta barcelonina. «Amb només dos llargmetratges has marcat la història del cine recent del nostre país. Es tracta d’una trajectòria breu, però ja indiscutible en la seva solidesa i personalitat. I reconeguda per l’èxit nacional i internacional», ha recordat el titular de Cultura i Esports. «Amb històries locals que es converteixen en universals», ha puntualitzat Iceta.
«Per tant, moltes gràcies Carla Simón. I aquest premi és també per a totes les dones que t’acompanyen i per a totes les teves companyes de professió i generació», ha reblat Iceta. «Per a totes aquelles dones que amb el vostre exemple i la vostra lluita esteu fent del món del cinema un lloc més igualitari, més divers i millor», ha conclòs el ministre de Cultura i Esports.
Naturalitat en les històries i ús del català
Amb només dos llargmetratges a l’esquena -’Alcarràs’ i ’Estiu 1993’-, el jurat li reconeix així la seva capacitat per “posicionar el cinema espanyol en el panorama internacional”, encarnat amb l’Os d’Or a la Berlinale. També se’n destaca “la naturalitat i precisió en la construcció d’històries i personatges, que combina amb intel·ligència i rigor el realisme i la ficció amb una mirada de plena actualitat a problemes socials”. “Incorpora d’una manera orgànica la diversitat de llengües que caracteritzen i enriqueixen la nostra societat i cultura”, es precisava en la nota. El guardó està dotat amb 30.000 euros.
El jurat del premi, presidit per Beatriz Navas Valdés, va fer èmfasi en què Simón representa “a una generació de cineastes que han aconseguit en molt poc temps desenvolupar un cinema de qualitat i compromès amb el propi mitjà i la societat arribant a un públic global”. Considera que és “un dels referents del gran moment que viu el cinema espanyol”.
