Carolina Pallás: "És molt difícil detectar el glaucoma infantil, però és vital fer-ho a temps"

LLEIDACOM | Noelia García
Publicat: 
14-04-2021
Actualitzat: 30-04-2021 0:00
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • Carolina Pallás: "És molt difícil detectar el glaucoma infantil, però és vital fer-ho a temps"
    Peu de foto: 
    Foto Miquel de Santiago

El glaucoma és una malaltia crònica i degenerativa que afecta de manera irreversible al nervi òptic causant problemes al camp de visió que poden arribar a causar la ceguera. És considerada com una malaltia silenciosa perquè el 50% de les persones que la pateixen no ho saben i quan es diagnostica els efectes de la malaltia hi són molt avançats.

Hi ha diferents tipus de glaucoma segons l'edat d'aparició, la formació i com afecten cada pacient. El més comú és el d'angle obert. La població de risc es troba en els majors de 40 anys, usuaris amb miopia o hipermetropia o persones que per genèrica el poden heretar.

Tot i que no són tan comuns, els glaucomes també poden afectar els més petits. Hi ha casos que apareixen durant la formació del fetus, d'altres als primers mesos de vida, durant la infantesa o l'adolescència. És molt important actuar amb rapidesa perquè les decisions i practiques aplicables definiran la salut visual del pacient per la resta de la seva vida.

La Dra. Carolina Pallás és especialista en tractaments de glaucoma i cataractes. Té una llarga experiència com a oftalmòloga arreu d'Espanya i a l'estranger. Actualment treballa a ILO (Institut de Lleida d'Oftalmologia), el centre de referència a les terres de ponent en malalties oculars. Pallás ens ha parlat sobre l'afectació del glaucoma, quines solucions es poden aplicar i com és aquesta malaltia en els infants.

Foto Miquel de Santiago

 

El glaucoma o la malaltia silenciosa

Com definiria que és el glaucoma perquè ho pugui entendre tothom?

El glaucoma o els glaucomes. És una malaltia degenerativa, crònica i progressiva del nervi òptic, un nervi que prové del cervell i arriba fins a l'ull. Quan demanen als nostres pacients estudiar "the back of the eye", explorem una petita part del nervi òptic on trobem la retina. El glaucoma afecta el nervi òptic de la retina produint una degeneració de les cèl·lules neurològiques que formen aquest nervi. És una malaltia lenta que no dóna cap simptomatologia, i per tant els que la pateixen no ho saben si no es fan revisions.

Hi ha diferents tipus de glaucoma?

Sí, tenim els glaucomes infantils diferenciats en els quals són congènits primaris (l'infant neix amb ell o li apareix durant el primer mes de vida), els juvenils (a partir dels 2 anys fins a l'adolescència), i els que apareixen en edat adulta que són primaris o secundaris i estan relacionats amb quelcom que produeix el glaucoma al nostre cos. Els secundaris poden ser causats pel nostre propi ull i tenen una càrrega genètica molt important. També dins d'aquests trobem als que es produeixen per factors externs als ulls com ara un traumatisme. Després tenim d'angle obert o d'angle tancat en funció de l'anatomia de l'ull.

És una malaltia que preval per sempre o pot desaparèixer amb tractaments?

El glaucoma no té cura, i no desapareix. És una malaltia que podem detenir-la perquè no segueixi avançant però mai frenar-la. En el moment que un pacient té glaucoma les neurones o la visió que ha perdut no es recuperaren mai. Realment hi ha moltes armes per fer-li front, i per sort avui dia tenir glaucoma no és sinònim de ceguera.

Foto Miquel de Santiago

Com podem detectar-lo a temps?

Hi ha pacients que consulten perquè s'adonen que no veuen bé. El glaucoma normalment et va traient visió de la perifèria, però no es nota fàcilment perquè l'altre ull fa la seva funció. Moltes vegades l'afectat pot veure perfectament la part de davant, però té problemes al camp de visió als laterals o a la part de sota.

Un altre de les problemàtiques és que hi ha persones que confien en el fet que la pèrdua de visió pot ser per altres raons com ara cataractes, i quan detectem la malaltia tenen altíssims nivells d'afectació causats per un glaucoma no trobat a temps.

Quins hàbits ha de seguir un pacient amb glaucoma?

És molt important assistir a totes les proves i visites mèdiques. Un dels exàmens més incòmodes de realitzar és la campimetria i està molt relacionada amb la rapidesa i els reflexos. Molts pacients grans (de 80 i 90 anys) els hi costa fer-la i no reaccionen a temps als estímuls. Hi ha usuaris que no volen fer les proves, llavors s'ha de seguir un procés diferent, però és molt important un estudi continu.

Com hem dit anteriorment, els glaucomes van generant la pèrdua de neurones oculars, per tant és molt important seguir hàbits saludables i sobretot no prendre certes substàncies que poden afectar el nervi òptic com ara l'alcohol, el tabac, el cafè o portar una mala alimentació.


Com podem prevenir i tractar el glaucoma?


 

Curiositats sobre el glaucoma

És cert que els trets físics o de raça poden intervenir en l'aparició d'aquesta malaltia?

Sí. Hi ha estudis que han demostrat que tothom pot tenir glaucomes, però la raça ens genera fisonomies diferents que afavoreixen a l'aparició d'aquests. Existeix una raça anomenada afro-caribenya que tenen la còrnia molt fina i diferents condicions oculars que perpetuen patir glaucomes. Els asiàtics o japonesos tendeixen a tenir glaucomes miòpics que poden aparèixer per tensió alta o miopia.
A la raça caucàsica el glaucoma congènit apareix aproximadament en un de cada 12000 naixements. La seva incidència pot ser de 5 a 10 vegades major si existeix consanguinitat entre els pares.

Altres malalties oculars com ara miopia poden afavorir a l'aparició de glaucoma?

Sí. Existeixen dues malalties importants que poden afectar que són la miopia (per sobre de 6 diòptries) i la hipermetropia (damunt de 3 diòptries). Hi ha una relació que ens indica que un miop avançant té molt risc de patir glaucoma d'angle obert de pressió alta o normal. Per aquesta raó, és molt important que un miop tingui una tensió regular o preferiblement baixa. Els hiperops són un grup de pacients que pateixen normalment glaucoma d'angle tancat.

Foto Miquel de Santiago

El glaucoma pot derivar a altres malalties oculars?

SÍ. La més comuna actualment és la superfície ocular d'ull sec.
Normalment comencem els tractaments amb gotes oculars, que s'han d'aplicar als ulls dues o tres vegades cada dia. Aquest procés pot derivar a ull sec. Per sort ara hi ha gotes que es conserven en monodosis i per tant el producte no es fa malbé i no produeix efectes secundaris tan greus.
Després tenim d'altres com poden ser les uveïtis, malalties que s'ha de tractar amb corticoides, un medicament que pot generar pujades de tensió. També hi ha pacients amb problemes de retina o que han patit despreniments d'aquesta, i això els pot derivar a cataractes o glaucoma.

Quina és la incidència de glaucoma a Lleida? Quin tipus és el més comú en pacients lleidatans?

A Lleida tractem a molts pacients amb glaucoma, però el tipus més freqüent és el secundari pseudoexfoliatiu. De fet, aquí és un dels llocs on he trobat més casos, mai havia vist un volum tan gran d'aquesta patologia.
Són glaucomes greus i complicats que desenvolupen pressions molt altes, i es diagnostiquen quan ja hi són molt avançats. El tractament és la cirurgia i poden sorgir complicacions tant a les operacions com al postoperatori. La majoria de casos són de persones d'edat avançada.

I pel que fa al glaucoma infantil...

Bé, a Lleida m'he trobat un parell de casos, però és una malaltia tan delicada en infants que ràpidament es deriven a l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. Es necessita molt equip mèdic i quirúrgic en els processos de tractament.
Els casos controlats o de més de 15 anys sí que poden tractar-se a Lleida les revisions i els seguiments, però normalment tot el procés es deriva a Barcelona fins a l'adolescència.

Foto Miquel de Santiago

El glaucoma en infants 

Els infants poden tenir glaucoma?

Sí. Poden patir glaucoma des de la seva formació, al cap de pocs mesos de vida, durant la infantesa i en edat juvenil. Hi ha diferents tipus, però tots són igual d'importants perquè parlem de nens i nenes. És una malaltia molt difícil de detectar, i molts casos s'escapen perquè un nen de 3 anys no sap si veu bé o no i els pares sovint no se n'adonen.

Quin tipus de glaucoma poden patir els infants?

Hi ha diferents exemples segons la seva formació, l'aparició i altres factors que intervenen. El glaucoma infantil més important és el congènit primari. Tot i que és poc freqüent, té un gran impacte en el desenvolupament de vida de l'infant. Un diagnòstic precoç i un tractament adequat, poden prevenir una gran minusvàlida i aportar una bona qualitat de vida al pacient. El tractament és necessàriament quirúrgic. Aquesta variant pot aparèixer durant la formació del fetus o als primers mesos de vida, i té una gran càrrega hereditària.

Un altre tipus de glaucoma és l'infantil secundari que apareix per causes anatòmiques o no, i engloba diverses derivacions. Els pacients que pateixen aquesta variant són casos particularment difícils. Els tractaments mèdics no solen ser efectius a llarg termini, i s'ha de realitzar cirurgia.

Com podem detectar sense proves mèdiques que un infant té glaucoma?

Un infant amb aquesta patologia té els ulls molt grans perquè els seus teixits són molt flexibles i la seva pressió fa que augmenti el seu volum d'ull. Quan hi ha glaucoma als dos ulls potser no es nota tant perquè pot ser formació genètica. Aquesta alteració és anomenada ulls de bou. A més els menuts que ho pateixen tenen un llagrimeig constant. També ho podem detectar pel color de la còrnia, ja que una sana és transparent i la d'un infant amb glaucoma té un to entre blavós i blanc, com si sobre d'ella hi hagués un núvol causat per la tensió alta de l'ull.

Foto Miquel de Santiago

Com es tracten als pacients infantils de glaucoma?

Com menys temps es perdi, millor. El glaucoma infantil ha de ser tractat per oftalmòlegs i glaucomatòlecs especialitzats, no serveix qualsevol. Del bon control i de prendre decisions importants en el moment exacte depèn la visió de l'infant en el seu futur. Se segueixen diferents tipus de tractaments, proves i medicaments segons el glaucoma, el seu estat i l'edat del pacient. Normalment totes els casos acaben en operacions quirúrgiques.

Com són les proves per a detectar glaucoma en infants?

Les proves per detectar glaucoma en nadons són molt difícils. S'han de dormir, prendre les tensions en quiròfan, sedar amb propofol... A més són glaucomes que no responen positivament i acaben en cirurgia. Amb infants a partir dels 3 anys és més fàcil perquè ja comencen a col·laborar.

Les cirurgies en nens són diferents de les de les persones grans. Poden solucionar el problema per sempre o simplement poden servir com a manteniment i solució per desenvolupar una bona visió i salut ocular.

Comparteix

També t'interessarà