Castanyes, pinyons i moniatos: els elements característics de la nit de Tots Sants
Temps aproximat de lectura:
Peu de foto:Imatge d'arxiu (Pixabay)
Per la nit de Tots Sants la castanya és un dels elements característics, juntament amb els panellets (de totes les varietats) i els moniatos.
La Castanya, un fruit sec diferent
Es pensa que el castanyer va ser portat pels romans de la zona del Càucas i de la Mediterrània oriental. A Catalunya, és especialment comú a la zona del Montseny, Guilleries, Garrotxa i també del Montnegre. Es tracta d’un fruit amb un alt valor energètic, degut a que el seu component principal són els hidrats de carboni, que es troben en una proporció del 40%, una xifra molt superior a la d’altres fruits secs, que ronden entre el 15 i el 20%.
Recordem que els hidrats de carboni constitueixen l’únic combustible que permet funcionar el cervell un cop que l’organisme el descompon en glucosa. Per això, una alimentació amb deficiència en hidrats pot ser la responsable d’afeccions com nerviosisme.
A diferència d’altres fruits secs, la castanya té menys continguts en greix i en proteïnes. Per aquest motiu, tot i l’elevat grau en hidrats de carboni la castanya és menys calòrica que altres fruits de closca. Per cada 100 grams consumits l’energia que aporta són 213 calories.
Altres components interessants de la castanya són els minerals, especialment el potassi i el ferro. El potassi és un mineral diürètic indicat per la hipertensió; mentre que el ferro és necessari per a la producció d’hemoglobina i uns nivells adequats són necessaris per prevenir l’anèmia.
Les castanyes són també una bona font de vitamina B, un component que s’assimila en la seva totalitat només si consumim la castanya en cru.
La castanya pot ser un aliment que, consumida en quantitat, pot ser poc digestiva. La cocció de les castanyes afavoreix la transformació dels hidrats de carboni i el converteix en un aliment més digerible.
Pinyons, el fruit sec per excel·lència dels panellets
Llavor del pi i extret de la pinya, els pinyons és un dels fruits secs més característics del mediterrani.
A nivell nutricional, destaca del pinyó la riquesa en proteïnes. Cal tenir en compte que el pinyó conté al voltant del 25% d’aquest component, un percentatge tan sols equiparable amb l’ametlla. Altres fruits secs com les nous aporten al voltant de la meitat de contingut proteic.
Per l’alt contingut en proteïnes, el pinyó aporta energia i, per tant, el seu consum estarà especialment indicat en situacions de gran desgast físic.
El pinyó també conté fibra, un tipus especial de carbohidrat que produeix sacietat, ajuda a regular el trànsit intestinal i té un efecte regulador del colesterol.
També és alt el contingut en olis essencials, que són beneficiosos per la salut; especialment l’àcid oleic i linoleic, que ajuden a millorar el sistema circulatori i a ajustar els índex de colesterol.
Els minerals, especialment el ferro, el coure, el magnesi, també hi són presents.
No cal deixar de banda de dir, però, que el pinyó és un aliment calòric. Es calcula que 100 grams d’aquest fruit sec tindria al voltant de les 560 calories.
Culinàriament, es fan servir com a part dels ingredients en pastissos i postres en general, però o també en primers o segons plats, per donar un toc diferent. Un dels plats típics la zona del qual el pinyó és un dels ingredients principals són els espinacs a la catalana, elaborats amb panses i pinyons. I en postres, els panellets de pinyons són dels més apreciats i també preuats.
En definitiva, com sol passar amb tots els fruits secs, el pinyó és un aliment molt saludable, però que s’ha de menjar amb mesura.
El Moniato, el tubercle de la tardor
El moniato és potser el producte estrella de la temporada juntament amb els bolets, les castanyes i les carabasses. Conegut també com a moniato, patata dolça o Camate, segons cada país, és un tubercle, raó per la qual, en la seva composició predominen els hidrats de carboni. El seu aspecte és molt semblant al de la patata, però amb una pell més gruixuda i una forma més allargada i el seu gust dolç, a cavall entre la patata, la pastanaga i la carabassa, li fa ser utilitzat principalment en les postres, tot i que al ser molt versátil, pot usar-se també com a substitut de la patata a mode de guarnició de carns o en purés i cremes.
Els seus beneficis, no són pocs:
- Malgrat aquesta dolçor tan característica de la que parlàvem abans, la seva càrrega glucèmica és molt baixa, sent per aquest motiu apte per a diabètics.
- Enforteix el pulmó.
- És molt ric en Betacarotens o provitamina A, els quals li proporcionen aquest color ataronjat, present també en carabasses i pastanagues, i per tant, amb les mateixes propietats que aquests aliments: beneficis per a la pell i la salut visual.
- Conté moltes vitamines (C, B6, B1 i B2) i minerals com el potassi, manganès, coure i ferro, per la qual cosa és ideal per a nens en edat de creixement i per a esportistes.
- El Manganès, participa en la formació d'ossos i cartílags, així com en la coagulació sanguínia, i es troba en grans quantitats en aquesta hortalissa. De fet, 100 grams de moniato, suposa la ¼ part de la quantitat diària recomanada d'aquest mineral.
- És antioxidant.
- Redueix la inflamació.
- És un aliment recomanat també per a les embarassades, pel seu alt nivell d'àcid fòlic.
- El 70% del seu pes és aigua, per tant té una aportació calòrica baixa, podent-se incloure en la dieta de les persones que desitgen perdre pes.
- Careix de colesterol.
- En ser font de potassi, ajuda a regular la hipertensió arterial.
